En relació a la reclamació pel programa Sociestat Imitada
DECISIÓ 02/05
Assumpte: programa Societat imitada, emès per TV3 el 7 de desembre de 2004, a les 22.10 hores.
1. El 22 de desembre de 2004, el senyor Josep Miró i Ardèvol, en nom i representació de l’associació e-cristians, formula una reclamació en relació amb el programa esmentat. La persona reclamant considera que el contingut del programa conté elements de burla pel que fa a la posició de l’Església sobre la utilització del preservatiu i, en aquest sentit, s’hi van mostrar imatges de personatges disfressats de bisbes en uns termes que segons, manifesta, depassen el que es considera sentit de l’humor per incórrer en la ridiculització de la posició del Bisbat. També manifesta que el programa vulnera els “Criteris del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment”, aprovats pel Ple del Consell el 15 de maig de 2002. En conseqüència, demana la intervenció del Consell a fi i efecte de protegir els sentiments individuals i col·lectius de les persones que professen una confessió religiosa.
2. Els serveis tècnics del Consell han analitzat el programa objecte de reclamació. Societat imitada és un programa d’entreteniment que tracta en clau d’humor temes diversos. Construït a base de gags, l’espai està conduït per un presentador (Toni Clapés) i compta amb la participació de diversos actors que interpreten cadascun dels gags. En el cas que ens ocupa, tracta qüestions relacionades amb l’actualitat i destaca la compareixença de l’expresident del Govern José María Aznar en la Comissió d’investigació de l’11-M i les declaracions fetes per la Conferència Episcopal en vigílies del Dia Mundial de la Sida en què posa en dubte l’eficàcia del preservatiu per prevenir el contagi d’aquesta malaltia.
El fil argumental del programa és la compareixença del senyor Aznar, ja que ocupa tres dels quatre gags en directe que tenen lloc al plató, a més de la introducció prèvia i el comiat del programa.
El gag que és objecte de reclamació presenta dos blocs clarament diferenciables des del punt de vista temàtic. En el primer, el conductor del programa fa referència a l’enfrontament entre la Conferència Episcopal i el Govern socialista i afirma que els bisbes catalans s’han desmarcat d’aquesta polèmica. Tot seguit, dóna pas a una delegació de la Conferència Catalana. Entren en escena quatre actors caracteritzats de bisbes, però equipats amb estics d’hoquei, que es mouen com si anessin amb patins, en al·lusió a la recent polèmica sorgida per la participació de la selecció catalana en el mundial d’hoquei sobre patins. Interrogats sobre aquesta indumentària, el portaveu dels bisbes afirma que ells són la pròxima “selecció catalana de bisbes” i que així ho demanaran al Vaticà.
A continuació, els bisbes entonen el càntic “Cada bisbat, un seleccionat”, amb entonació litúrgica i demanen la col·laboració del públic. Tot seguit, el portaveu dels “bisbes catalans” qualifica els bisbes espanyols de “carques” i diu que ells són “moderns, fashion, chupi, guai, chachi, piruli”.
En el segon bloc, en resposta a la pregunta que formula el conductor del programa sobre què en pensen, de la qüestió del preservatiu, el suposat portaveu dels bisbes respon que ells recomanen “l’ús lúdic i festiu del preservatiu per part de tots els membres de la família, per als nens, amics, bateigs, comunions… d’una manera juganera…” i fan una demostració en directe: treuen els preservatius, els desenrotllen, els inflen i els reparteixen entre el públic com si fossin globus, mentre canten “Preservatius, lúdics i festius”, amb entonació de música litúrgica.
La durada del programa analitzat és de 47 minuts i 52 segons i la durada del gag objecte de la reclamació és de 3 minuts i 18 segons. El programa no conté cap símbol de senyalització durant l’emissió ni en l’oferta de programació de TV3.
3. En data 15 de maig de 2002, el Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprovar els “Criteris en matèria de tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment”. L’apartat tercer d’aquests Criteris estableix que els operadors de televisió hauran de “respectar els sentiments individuals i col·lectius de manera que no s’utilitzin indegudament, encara que es faci en clau d’humor, aquells símbols representatius per a les persones que professen una confessió religiosa”. D’altra banda, en l’apartat novè es diu que cal “rebutjar que, en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre que puguin produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat de les persones que les representen”.
4. El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, a proposta de la Comissió de Continguts, en la reunió que ha tingut lloc el 23 de febrer de 2005, amb la deliberació prèvia i per unanimitat, d’acord amb el que estableix la lletra f de l’article 10 de la Llei 2/2000, de 4 de maig, emet la decisió següent:
El Consell entén que el respecte al dret a la llibertat d’expressió és irrenunciable i que la crítica vers les institucions és legítima, tot i que reconeix que la representació que es fa en el programa de determinats símbols religiosos i eclesiàstics fereix la sensibilitat d’algunes persones, com ho constata la reclamació rebuda.
D’acord amb els “Criteris del CAC en matèria de tractament del fet religiós en els programes d’entreteniment”, que recomanen respectar els sentiments individuals i col·lectius, però també acceptar la crítica legítima vers les institucions, el Consell insta TVC a evitar la reiteració de continguts com els analitzats en el context d’un programa que no sempre resulten coherents amb la missió d’una televisió pública.
5. El Consell acorda comunicar aquesta decisió a l’associació e-cristians i a Televisió de Catalunya.
Barcelona, 23 de febrer de 2005
El president,
Francesc Codina i Castillo