e-cristians valora molt positivament el compromís de Mariano Rajoy de derogar l’actual llei de l’avortament
En la reunió de la seva Comissió Executiva, E-Cristians ha valorat molt positivament el compromís de Mariano Rajoy de derogar l’actual llei de l’avortament, inclòs en les “Diez medidas políticas para el cambio” anunciades recientment pel President del Partit Popular, i que implicarà restablir l’anterior normativa.
E-Cristians en fer pública aquesta valoració vol també posar de manifest la necessitat de reobrir el debat en la societat sobre el greu problema de l’avortament a Espanya, que no gira únicament entorn de la legislació, que té àmplies implicacions i que requereix una acció política en diversos camps.
E-Cristians considera que el debat ha de ser l’ocasió per avançar en un gran consens ètic sobre el dret a la vida i la seva protecció, així com per plantejar els problemes que estan dificultant la maternitat al nostre país, amb unes conseqüències demogràfiques, econòmiques i socials incalculables. El debat ha de contemplar la normativa, les causes de l’avortament, les seves conseqüències i un debat cultural en torn a la concepció dels drets:
1. La regulació de l’avortament no pot suposar el instaurar en l’ordenament jurídic la supressió del dret a la vida de l’ésser humà en el primer estadi de la seva vida, que és el que implica la llei actual en introduir l’avortament com un dret de la dona en les primeres 14 setmanes de gestació. Es produeix així una contradicció amb el dret a la vida, com a dret primer i fonamental en l’ordenament jurídic, que desvirtua l’essència de l’Estat de Dret basat en la primacia de normes de rang superior, inviolables i immutables, i protegides per institucions independents.
La normativa anterior, la Llei de 1985, suposa una diferència fonamental respecte a l’actual, ja que considera l’avortament un delicte que es despenalitza en determinats supòsits, buscant un equilibri entre el dret del nasciturus, una vida humana digna de tutela jurídica, i el dret de la mare a preservar la salut.
Cal posar de relleu que la normativa que té una importància intrínseca, no té tanmateix, una relació directa amb la xifra d’avortaments que es produeixen en un país i hi ha altres factors que resulten més determinants. Així, observem que Holanda amb una de les lleis més permissives d’Europa té un dels índexs d’avortaments més baixos, mentre que Espanya que ha tingut una llei restrictiva està entre els més alts.
2. És precís debatre àmpliament per afrontar-les les causes de l’avortament a Espanya, entre les que apareix de forma destacada les dificultats de conciliació de la maternitat amb la vida laboral. La prevenció de l’avortament té a veure amb valors, amb formació, amb prevenció, amb el recolzament que reben les dones amb majors dificultats i, molt especialment, amb afrontar seriosament les situacions de discriminació i obstacles a la maternitat que es produeixen en l’àmbit laboral.
3. És de major importància considerar els gravíssims efectes de l’avortament des del punt de vista demogràfic, econòmic i social. El debat ha de prendre consciència de la situació que configura l’elevat nombre d’avortaments junt amb la baixa taxa de natalitat a Espanya, 1,3, que no garanteix el reemplaçament generacional i que ja està tenint greus conseqüències sobre el nostre sistema de pensions. Aquesta situació requereix canvis estructurals, essencialment els que afecten a l’equilibri treball i maternitat, i promoure polítiques capaces d’ajudar veritablement a les dones.
4. Finalment, considerem també necessari propiciar un debat cultural sobre la concepció dels deures, que suposi fiançar el dret a la vida, el ple reconeixement de la igualtat de drets de la dona, promoure que l’autonomia personal ha de confrontar-se sempre amb la responsabilitat social.
L’avortament no pot configurar-se com un dret i l’autonomia i igualtat de la dona no poden construir-se sobre una acció tan negativa com la promoció de l’avortament. Aquesta és una herència del vell feminisme del segle passat, que cal debatre i requereix un canvi. El dret femení a la seva sexualitat no pot implicar el dret sobre la vida de l’altre ésser humà, el fill en gestació.
Tanmateix, cal recuperar l’estima per la maternitat i impulsar el reconeixement del seu valor social i una protecció efectiva, especialment en l’àmbit laboral, doncs l’enorme tasca de la maternitat i la seva transcendència són ignorades en la nostra societat.
Els objectius que plantegem en relació a la normativa i la problemàtica de l’avortament a Espanya, han de contribuir també a reobrir el debat en l’àmbit europeu, i a iniciar un procés que mirant cap el futur reconegui amb totes les seves conseqüències la incompatibilitat entre avortament i civilització.
Barcelona 8 de febrer de 2011.