Segur que tots els joves que durant aquests dies aniran cap a Rio de Janeiro estan preparant la seva maleta, hi ficaran la roba que necessitaran per passar aquests dies, el bitllet d’avió, el passaport, la càmera de fer fotos, targetes de memòria per la càmera, potser algú s’emportarà llibres, la Bíblia, llibretes per escriure un diari del viatge, bolígrafs, etc.
Segur que molts hauran mirat mil vegades el recorregut que farà el Sant Pare per la gran ciutat de Rio, s’hauran comprat guies de viatge i les hauran llegit de principi a fi i s’hauran estudiat totes les curiositats de la ciutat, però què és el que realment els mou a anar-se’n a l’altra punta de món? Fer el turista? Conèixer una ciutat nova, un país nou?
Jo crec que alguns van anar fa 2 anys a Madrid, o fins i tot fa 4 anys quan va anar a Québec, però aquest any el veig especial, una mica diferent, potser perquè ho veig des del punt de vista d’una nova catòlica? Jo, que no hi vaig, sento que estic nerviosa, tinc ganes que arribin aquests dies en el que es trobaran milions de joves vinguts d’arreu del món i tots amb un objectiu comú: trobar-se amb el Sant Pare, pregar amb ell, rebre la comunió!, escoltar les seves homilíes, fins i tot rebre la indulència plenaria!, vaja estar amb ell. Quin gran regal!!
Personalment, el que em mouria d’anar a fins a l’altra punta de món, és trobar-me amb altres persones que senten el mateix que jo, senten l’amor de Déu i l’amor de Jesús i que ho volen compartir amb més persones, perquè aquest amor és el millor de tots, i tenim ganes de compartir-lo, d’explicar-ho.
Potser per algú serà el seu primer viatge sol, haurà anat a les reunions prèvies al viatge. Un viatge que hauran estat estalviant desde el moment que el Sant Pare va dir a Madrid que la propera JMJ sería a Rio Janeiro. Segurament estaran nerviosos de travessar el gran oceà i fer aproximadament 9 hores de vol, però del que n’estic completament convençuda és que la recompensa serà molt gran: es trobaran amb altres joves que han pensat en el mateix, faran trobades entre ells i, segur que fins i tot sortiran amics, amics d’aquells que no s’obliden mai!
I omplint aquesta maleta, aniran pensant en tot el que han llegit del Brasil i de les ciutats que visitaran, i cada vegada que hi posin una cosa nova, se’ls anirà dibuixant un somriure i pensarà: Vaig a veure al Sant Pare! Vaig a veure al successor de Sant Pere.