Contribueix a la campanya adreçant el missatge que et proposem als responsables dels diferents partits polítics

Crida a partir de la primera Carta de Pere

Beneït sigui el Déu i Pare nostre Senyor Jesucrist… Ell ha volgut que tinguéssim una esperança viva… Ha volgut també que arribéssiu a la salvació. Tot això us dóna una gran alegria, ni que ara us hagin d’entristir, per poc temps, proves de tota mena.

Abandonem la nostra antiga forma de vida i vivim d’una vegada per totes com a cristians. No us emmotlleu a les antigues passions de quan vivíeu sense l’esperança… Sigueu sants, perquè jo sóc sant (lev 11, 44-45).

Ell no fa distinció de persones, judica a cadascú segons les seves obres.

Viviu reverenciant-lo tot el temps que passeu com a estrangers  en aquest món.

Vosaltres us heu purificat obeint la veritat i ara podeu practicar un amor sincer.

Estimeu-vos els uns als altres amb amor sincer.

Heu renunciat a tota maldat, engany, hipocresia, enveges i murmuracions.

Deliu-vos per la lletra pura de la Paraula que us farà créixer i us durà a la Salvació.

El nostre país necessita viure en concòrdia

1. Per què la concòrdia?Perquè és la resposta necessària quan una comunitat es divideix  de manera conflictiva.
2. Per què ara?Perquè la concòrdia és un arbre de creixement lent i difícil, i ningú assenyat retarda allò que progressa a poc a poc.
3. La concòrdia no és equidistància, ni renúncia a les pròpies conviccions.
4. Concòrdia és la qualitat del cornecessària per viure en pau i acord. És la traducció més exacta del concepte aristotèlic d’amistat civil, l’harmonia entre contraposats que comparteixen -des de la diferència- la voluntat de fer un país –la polis– millor.
5. La concòrdia no pot néixer desencarnada de la realitat concreta, i en el nostre cas això demana que l’estat utilitzi les seves capacitats jurídiques per alliberar als catalans empresonats.
6. La concòrdia és una exigència de la moral secular, o una exigència de Déu. Elegiu.
7. És l’imperatiu categòric de Kant, fonament de tota l’ètica moderna que fa referència a qualsevol proposició que declara una acció o inacció com a necessària. I la concòrdia ho és. La seva proposició més coneguda: cal obrar de manera que es faci servir la humanitat com a fi i mai com a mitjà. El seu corol·lari exigeix tractar als altres com tu voldries ser tractat.
8. Pels cristians són benaurats de Jesucrist els que treballen per la pau perquè són fills de Déu (Mateu 5, 9): “i no s’emmotllen a les antigues passions de quan vivien en la ignorància (de Jesucrist)… perquè heu estat alliberats (per ell)de la manera absurda de viure que havíeu heretat dels vostres pares” (Pere 1, 14; 18). Un cristià no pot viure en la rancúnia, el greuge, i “el tu més”.
9. Promoure la concòrdia és una exigència de Déu, també una exigència  pràctica. I és que potser no continuarem vivint, treballant junts, compartint amics i família? Doncs si és així, només hi ha una opció: o viure fastiguejats, ressentits els uns amb els altres i per tant infeliços, “ulsteritzar” els nostres sentiments i consciències, o bé acceptar-nos en la diferència construint la concòrdia.

Ajuda’ns a la campanya. Envia el missatge següent als partits polítics per demanar la seva actuació positiva a favor de la concòrdia i ajuda’ns a difondre aquesta alerta.