Benvolguts amics/Benvolgudes amigues,
La diòcesi de Barcelona ha estat reorganitzada pel Cardenal Joan Josep Omella. És una transformació profunda que fan palesos nous criteris i la voluntat d’aconseguir una més gran eficàcia. Podeu trobar la informació de la nova organització i de les persones que en són responsables a la web d’e-Cristians (https://e-cristians.cat/el-cardenal-omella-nomena-els-nous-vicaris-episcopals-i-delegats-diocesans-de-lesglesia-a-barcelona/). Estem convençuts que els canvis representaran un nou impuls, i com és lògic ens posem a la disposició dels diversos responsables.
En Charles Péguy, com un nou profeta, ja escrivia a inicis del S. XX sobre una societat incristiana. Utilitzava aquest mot per dir que no es tractava d’un món on el cristianisme fos defectuós, on hi abundés el pecat dels cristians, sinó d’un context social nou on el pecat cristià ja no existia perquè el cristianisme havia desaparegut. El seu text descriu prou bé la realitat actual. Hauríem de reflexionar més sobre aquesta realitat i les seves característiques, sobre quins són els seus trets dominants i la relació que tenen entre ells. Pensar sobretot; si és per compte propi mai perjudica. En aquesta reflexió necessària cal que ens qüestionem el paper que hem exercit i anem exercint els cristians. Al costat d’esforços extraordinaris per complir amb el que Jesucrist demana de nosaltres, es produeixen també múltiples renúncies que resulten particularment greus perquè els seus subjectes, personals o col·lectius, ni tan sols són conscients que hagin renunciat a res.
Hi ha un procés d’incristianització d’organitzacions cristianes, catòliques, que arraconen la seva pertinença religiosa perquè consideren que així duran a terme millor el fi benèfic que s’han proposat. Pateixen una gran confusió entre fins i mitjans. També es donen els grups autoreferenciats, tan tancats en el convenciment de la seva pròpia perfecció, que no els hi queda espai per participar en res que vagi més enllà d’ells mateixos. La ideologia amb totes les seves diverses manifestacions quan s’anteposa a la unitat catòlica, és generadora d’ambients tòxics. És lògic que la societat evolucioni com ho fa si nosaltres mantenim aquestes diferències absurdes, malgrat que se’ns ha dit que serem reconeguts per l’amor que ens professem.
Per això és tan important situar en primer terme del nostre debat, la necessitat de la unitat, que no significa abandonar el que es fan i deixar de ser el que s’és, sinó que vol dir allò tan cristià de donar, i en aquest cas només una mica. Donar per construir una fraternitat en l’acció basada en objectius concrets. Pocs, ben consensuats, i compartits, sobretot compartits.
I aquesta qüestió és el tema central de la nostra Assemblea, per això el projecte pel nou curs es diu “Unitat 2019”, i per això també vindrà precedida d’una reflexió sobre “Eclipsi i resplendor del cristianisme a Catalunya”, a càrrec de la Sra. Núria Gispert i Feliu, exdirectora de Càritas Diocesana Barcelona i expresidenta de Cáritas Española, i el Dr. Joan Costa i Bou, rector de la parròquia M. de D. de Betlem i professor a la Universitat de Teologia de Catalunya.
Apel·lo al fet que no sigui indiferent, que posis per davant participar en aquest diàleg conjunt i vinguis aquest dissabte 16 de juny, a les 9:30h. a la Basílica de la Puríssima Concepció (en la que per aquells a qui els hi interessi hi haurà Missa a les 9h.). Pots confirmar la teva assistència AQUÍ.