Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Els fets semblen oblidats però hi són per a qui vulgui veure’ls: des del 2010 està pendent el recurs contra la llei de l’avortament de l’època Zapatero, interposada pel Partit Popular. Han transcorregut vuit anys! I ningú ha aixecat la veu pel retard impresentable a dictar la sentència. Ningú s’ha interessat per cridar l’atenció sobre aquest injustificable retard. A vegades fa l’efecte com si les institucions catòliques, haguessin tirat la tovallola de la seva incidència en la vida pública, oblidant que si bé el judici de Déu és personal, la salvació és un fet col·lectiu, relacional, fins i tot per a aquells que des del seu retir del món resen, no per a ells, sinó per a nosaltres, aquest terme col·lectiu que és característic de l’oració que ens va ensenyar Jesús.
A més, el tema del recurs és central per al significat de la vida humana, i això va més enllà de l’àmbit cristià. En efecte, la primera llei sobre l’avortament reconeixia l’embrió i el fetus, una condició concreta, una dimensió humana, que havia de ser protegida. L’avortament no era un dret indiscriminat, sinó el resultat d’un equilibri de drets entre el nasciturus, i la protecció de la dona en determinats supòsits. Després, aquesta llei es va aplicar de forma fraudulenta, anys i anys, sense que prosperessin les denúncies que ocasionalment es produïen, fins que la querella d’e-Cristians va fer esclatar el cas Morín, les conseqüències van espantar molt al negoci de l’avortament, i precipitar al govern Zapatero a presentar una nova llei on el no nascut no existia. El que la mare avorta no té nom, no és un ésser humà, és un “alguna cosa” que no mereix cap atenció. No cal ser pro vida per adonar-se que això és una brutalitat irracional.
Un cop més i des d’e-Cristians, juntament amb les organitzacions que comparteixin la necessitat que es dicti una sentència (la idea que és pitjor que això passi és absurda, perquè significa validar la llei amb el pas del temps, com està succeint ), treballarem per aconseguir el que el TC resolgui d’una vegada per tota aquesta qüestió i ens deixi clar quina és la seva doctrina sobre el nasciturus, si manté o matisa la que tenia establerta en el seu moment o bé la rectifica del tot i llavors ha de raonar jurídicament el perquè. Hi ha per tant dues exigències que han de començar a ocupar-nos ja ara per poder-les desenvolupar amb plenitud al setembre: la ja indicada sobre la sentència de l’avortament i la campanya sobre l’eutanàsia.
Un cop més aquest tipus de qüestions mostren la necessitat i utilitat d’una organització com e-Cristians.
Si estàs interessat en participar en algun d’aquests dos objectius, contacta amb nosaltres: secretaria@e-cristians.net. Detalla també si tens pàgina a Facebook o un compte a Twitter.