Benvolgut amic/Benvolguda amiga,
Un dels defectes dels cristians en l’àmbit de la política del nostre país ha estat considerar per perduda la causa quan una llei adversa s’aprova. Això va succeir amb les dues lleis sobre l’avortament, amb el matrimoni homosexual i amb moltes altres. En lloc de mantenir obert el debat cultural sobre la qüestió i esforçar-se a propagar les seves raons i la crítica a la llei i a la seva aplicació, es retiren i deixen el terreny lliure perquè es vagi forjant la nova onada. Ara pot succeir igual amb la llei de l’eutanàsia que sembla tenir una majoria clara de diputats a favor seu, mentre es repeteix el mantra que més del 80% de la població hi està d’acord. No és cert. Sí que ho és que una majoria lleugerament per sobre del 50%, però que no arriba ni de lluny al 60%, ho veu amb bons ulls, però la resta es compon de posicions que van des de l’oposició total als dubtes i als condicionants sobre la mesura legal. El que volen fer com han fet amb les lleis anteriors amb el debat, és venir a dir que tot el món mundial hi està d’acord i que només uns quants reaccionaris en són contraris. L’estratègia no té res de nou, el que és lamentable és la facilitat amb què fa efecte sobre els cristians. Cal recordar que si bé el projecte de legalitzar l’eutanàsia té molts anys a l’esquena (de fet es remunta a finals dels anys 20 del segle passat a Europa, especialment als països nòrdics i anglosaxons), el seu èxit ha estat inexistent. Només l’Alemanya nazi la va introduir per a determinats casos, i actualment a Europa només tres països de dimensió petita i mitjana (Holanda, Bèlgica i Luxemburg), l’han legalitzat. La pregunta és si la resta de grans països europeus, començant per aquells que excel·leixen en termes de benestar i protecció dels drets humans, són uns reaccionaris protofeixistes per no haver-la aprovat encara. Per tant, Espanya s’unirà al que és excepció a Europa i al món, a l’ínfima minoria de països que legalitzen l’homicidi a càrrec d’un metge.
Us dic tot això perquè cal obrir un debat polític, cultura, moral, social econòmic, perquè tot això afecta sobre l’eutanàsia i sobre com volen dur-la a terme. Perquè cal dir que a Espanya fa anys que l’extensió de les cures pal·liatives s’ha aturat.
Hem d’obrir aquest debat i cadascú de nosaltres en pot ser protagonista individualment als seus entorns, a les xarxes, amb “cartes al director” dels diaris,…, i col·lectivament reforçant l’acció d’e-Cristians.
