És ben cert que les urgències i necessitats de cada dia ens empenyen i no ens deixen temps ni sobretot disponibilitat mental per reflexionar. Com a cristians tenim, però, una obligació de fer-ho. La nostra pregària comporta necessàriament un temps que ha d’incloure la meditació, òbviament sobre nosaltres i les nostres famílies, però també més enllà d’ella com a poble de Déu en el món que ens envolta. El cristianisme és una comunitat, un poble. Segur que us heu adonat compte que al Parenostre la pregària ensenyada directament per Jesús parlem sempre en plural.
Reflexionar sobre el nostre entorn significa constatar com les dinàmiques més negatives continuen prosperant. La setmana passada us parlava de la nova iniciativa legal sobre l’eutanàsia que en un país com el nostre acostumat al “feta la llei, feta la trampa” i en el que la corrupció està àmpliament implantada, farà destrosses i exacerbarà encara més l’egoisme dels béns i comoditats materials. Però més enllà d’ella tenim altres elements que demostren que la moralitat d’aquesta societat genera més problemes dels que resol: la sortida de la crisi que no es reflecteix en el creixement dels ingressos ni les condicions de treball de molta gent, la davallada del nombre de matrimonis, de la natalitat i el seu costat el creixement de les ruptures matrimonials fins a situar-nos en un lloc capdavanter a Europa igual que en els avortaments. En fi, no es tracta de fer un balanç, sinó d’una pinzellada sobre el pendent en la que la nostra societat està instal·lada frívolament.
Els cristians som cridats a donar testimoni, a ser llevat que promou l’acció, a ser llum que il·lumina el camí i a ser sal que dóna sabor al sentit de la vida. Això ho hem de fer individualment, però és una mancança greu no veure la necessitat d’una acció col·lectiva com a cristians. Ja la fem en qüestions tan importants com la solidaritat amb les necessitats materials de la gent, però no pot ser que deixem tan buits tots els altres aspectes que necessiten una resposta cristiana. De fet es pot produir la paradoxa que acabéssim sent còmplices de la situació de tant dedicar-nos a ajudar a la gent que s’ofega i fer tan poc per tapar els forats pels quals l’aigua entra.
e-Cristians és un bon instrument per donar resposta a molts d’aquests problemes des de sensibilitats de fe diferents i per mitjà de la unitat d’acció. Som un bon instrument en la mesura que siguem molts i tinguem continuïtat en el treball.
El que sigui així depèn de tu.
Vine a l’acte de la Concòrdia i a l’Assemblea d’e-Cristians