Afirmem d’entrada que és difícil per a un cristià escollir una opció que sigui respectuosa amb punts fonamentals de la nostra fe. Sigui per la vessant de l’antropologia moral, sigui considerant les exigències de justícia social, considerem que és difícil trobar una opció raonablement satisfactòria. Aquesta afirmació per si sola ja representa la necessitat de que reflexionem a fons del perquè i com hem arribat a aquesta situació, en la que la concepció que se’n deriva de les “lleis Zapatero” és hegemònica en tots els partits amb representació parlamentària.
Entenem que grans opcions com la independència de Catalunya, o el seu oposat, mantenir-se dins l’estat, la lluita contra la pobresa, la corrupció i altres temes importants, no poden ser assumides per si soles, si el mateix programa postula objectius frontalment contraris a la concepció cristiana de la vida. En aquest cas, cal escollir opcions més equilibrades en tots els aspectes. Un sol objectiu d’ordre temporal, per bo que sigui, no justifica una concepció contrària a la Fe. No es pot confondre la diàspora dels cristians, que comporta relativitzar el significat de la fe, amb el legítim pluralisme entre opcions bones.
En aquesta situació concreta de dificultat per optar en consciència, afirmem la validesa i el testimoniatge de votar en blanc. Si tots els que refusen l’actual estat de coses ho fessin, el canvi real seria possible.
Cal entendre i és legítim que una altra opció sigui la d’optar pel mal menor. En aquest supòsit presentem els següents punts per ajudar a la reflexió basada en termes concrets:
- Els partits posicionats en diverses alternatives: independentistes, federals, confederals, autonomistes han de formular propostes concretes sobre el conflicte actual entre Catalunya i el govern de l’Estat. El que en cap cas és vàlid és el deixar podrir la situació, o presentar propostes que són indeterminades i confuses. No és suficient proclamar-se partidari de la independència sense explicar com resoldre l’atzucac i afrontar els costos de la transició. No és suficient proclamar el diàleg i no definir com a què, o postular una federació sense definir les diferències sobre els aspectes actuals. Afirmem, com han declarat els nostres bisbes “la legitimitat moral de totes les opcions polítiques que es basin en el respecte de la dignitat inalienable de les persones i dels pobles” (Declaració dels bisbes de Catalunya, 7 de setembre de 2015), sempre i quan es tingui en consideració que “els drets i els valors culturals de les minories ètniques dins d’un estat, dels pobles i de les nacions o nacionalitats siguin respectades i, fins i tot, promogudes pels estats, els quals de cap manera no poden, segons dret i justícia, perseguir-los, destruir-los o assimilar-los a una altra cultura majoritària”.
- Ple exercici de la llibertat religiosa, que no pot ser coartada per prescripcions ideològiques. Neutralitat religiosa de l’estat, és a dir, aconfessionalitat. ‘No’ a una concepció laïcista de l’estat que nega la presència de l’experiència religiosa en la vida pública, i ‘no’ a l’afirmació del laïcisme com un valor superior que ordena la societat. La societat no laica, és plural, i el laïcisme és una opció més, i no la de l’estat, configurant una mena de nou confesionalisme.
- Formació religiosa confessional i no confessional a l’escola pública de lliure elecció i oferta obligatòria. Igualtat de tracte i condicions pels mestres i professors de religió que per a la resta d’ensenyants.
- Afirmació positiva de les confessions religioses i voluntat de col·laborar amb elles per part de les administracions públiques, amb una especial consideració per l’Església Catòlica per la seva presència actual, històrica, cultural i solidària en la nostra societat.
- Els valors prioritaris de la societat, perquè donen peu i ordenen tots els altres, són: a) Respecte a la vida digna des de la concepció fins a la mort natural i a la seva dignitat sense consideracions instrumentals, ni supeditació a altres interessos. b) La cerca de la veritat, perquè sense ella és impossible reconèixer els altres valors. c) La llibertat necessària per cercar-la i construir la dimensió humana de cada persona. d) La justícia que atorga a cadascú segons el que li correspon i la solidaritat que dóna als dependents i marginats d’acord amb les seves necessitats.
- Són principis constitutius de la bona política l’aplicació del: a) Bé Comú, entès com la construcció de les condicions materials i concretes que fan possible que cada persona i el conjunt de la societat assoleixi el màxim bé. Amb especial èmfasi al treball, que és un component decisiu del bé comú. b) Principi de subsidiarietat, de manera que les societats i instàncies superiors donin suport, promocionin i desenvolupin l’ajut a les més petites. Un principi que comença en la consideració de la família, fonament de tota societat. c) Destí universal dels béns, de la propietat privada, de la seva funció social i de l’opció preferencial dels pobres. d) Principi de Solidaritat en el seu doble abast, com a principi social i com a valor moral a practicar. e) La participació, molt vinculada a la subsidiarietat que fa possible que tota persona, directament o per mitjà dels seus representants, contribueixi a la vida cultural, econòmica, política i social de la nostra societat.
- La salvaguarda, protecció i millora del medi ambient és un criteri inseparable de la justícia social en el marc d’una ecologia integral.
- La nostra economia fonamentada en el contracte, el guany i el mercat, xoca contra els fonaments de la família i no deixa espai per a l’amor. Cal refer-la a fi que el vincle que neix del compromís, la donació i la reciprocitat passin a ser els seus fonaments.
- Acció concreta per la pau. De manera especial a Ucraïna, Síria, Iraq, Líbia, Eritrea i Sudan, i altres regions d’Àfrica i Àsia, castigades per la guerra i el terrorisme.
- Posició activa i favorable en el marc de la Unió Europea per acollir de manera organitzada el flux d’immigrants, perseguir les màfies i establir rutes segures, acabar amb l’escàndol de la baixa dotació de recursos de l’ONU als camps de refugiats, protegir als cristians i a les altres confessions perseguides i eradicar els conflictes bèl·lics que causen aquests problemes.
- Ple exercici del dret a l’objecció de la consciència per raons morals i religioses.
- Protecció i promoció de la família, de la seva capacitat de descendència i d’educar als fills. Les famílies amb fills han de ser sostingudes amb un ajut universal proporcional al seu cost. I afavoriment de l’estabilitat del matrimoni com a vincle ferm entre un home i una dona. – Dret dels pares a l’educació moral i religiosa dels fills i, en conseqüència, al concert escolar, inclosa l’escola diferenciada.
- Afirmació de la plenitud dels drets de la dona, defensa davant tota discriminació i violència contra ella. Rebuig a que aquesta posició comporti l’acceptació de la ideologia de gènere com un marc normatiu de governs i administracions públiques. Consideració de la prostitució, tan lligada a la tracta de dones i a l’esclavatge sexual i econòmic, com a gran causa de violència i, per tant, creació de mesures per suprimir-la o, en el seu cas, limitar-la, actuant decididament contra tota mena de terceria.
- És una urgència i es necessita posar en marxa plans de xoc: a) Contra la pobresa i les seves manifestacions, ajudant en especial a les famílies amb fills. b) Contra l’atur –sobretot juvenil i de llarga durada- amb prioritat a les famílies que tenen totes les persones a l’atur.