Al llarg de tres anys hem vingut duent a terme a La Guineueta de Barcelona el primer programa de Barris Solidaris, una acció basada en una metodologia nova que persegueix afrontar dèficits socials i educatius en aquells territoris amb més dificultats. La novetat del projecte radica en concretar la seva acció en recolzar aquelles entitats, començant per la parròquia, que ja actuen en un determinat indret ajudant-los a definir i organitzar un projecte que considerin bàsic així, com a cercar el finançament però de manera que no interfereixi amb els mecanismes de solidaritat que ja existeixen, sinó obrint noves vies amb nous subjectes. També és fonamental establir vincles entre persones i entitats i famílies que viuen en barris més benestants amb aquells altres, i en el cas d’aquest últims empoderar-los de manera que al cap d’uns anys els projectes endegats puguin continuar sense la nostra intervenció. Així ho hem fet al barri de La Guineueta a partir de les dues parròquies i altres entitats, amb notable èxit.
El programa pels joves que ni estudien ni treballen fa més de 4 anys que s’aplica, rep l’ajuda de diverses fundacions i ve obtenint uns resultats molt bons. De fet és un dels pocs programes de metodologia provada que es dirigeix a connectar, incorporar, preparar i motivar a joves que ni estudien ni treballen perquè es reinsereixin a la vida laboral o escolar.
No es tracta per tant d’idees sobre coses a fer sinó de realitats tangibles amb resultats quantificables i ben evidents i que a més s’adrecen a dues carències fonamentals, la dels barris més mal dotats amb una actuació dirigida no a la construcció, a l’obra pública, sinó a les persones, al seu capital humà, i també d’una manera específica el que constitueix una llosa per a la societat catalana que és l’elevada xifra de ninis.
Malgrat aquestes característiques concretes i singulars, l’Ajuntament de Barcelona ha denegat l’ajut ambdós projectes.
Manifestem la nostra disconformitat amb la decisió. Entenem que la justificació que es fa per part de l’Ajuntament no contempla per a res la realitat del que s’ha fet i es fa, i resulta des d’aquest punt de vista absolutament incomprensible.
No voldríem pensar que la naturalesa de la negativa està causada per les característiques de l’organització proposant, és a dir e-Cristians i la Fundació pel Desenvolupament Humà i Social.
Hem pensat que havíem de fer pública i notòria aquesta situació que considerem una manifestació d’arbitrarietat i per raons ideològiques.