Informació publicada a e-Cristians el 31 de gener de 2003
“Nosaltres, homes i dones d’Europa, en la nostra condició de ciutadans units per la fe en Jesucrist, honrem els valors dels qui creuen en Déu com a font de Veritat, Justícia, Bé i Bellesa, i des de la voluntat de diàleg amb aquells que, tot i no compartir aquesta fe, respecten aquests valors universals…”. Amb aquestes paraules, inspirades en el preàmbul de la Constitució de Polònia, s’iniciava el Manifest de Barcelona de la Convenció de Cristians per Europa (CCE), que es va reunir els dies 6, 7 i 8 de desembre.
Aquesta introducció expressa prou bé i en poques línies el sentit de tot el Manifest. D’una banda, l’afirmació d’una realitat: l’existència d’un subjecte cristià a Europa. D’altra banda, la vocació de convergir amb tothom en la recerca de la veritat, la consecució de la justícia i la promoció i defensa del bé. El Manifest continua dient: “La realitat cristiana, a més d’arrel de la civilització europea, és una realitat comunitària pública, viva i activa, i ha de ser assumida com a tal pel futur tractat constitucional… La neutralitat, és a dir, la aconfessionalitat de les institucions, no consisteix a negar la dimensió col·lectiva del fet religiós, sinó reconèixer-la al costat d’altres concepcions globals religioses i no religioses, amb les quals dialoga per aconseguir el bé comú europeu i la fraternitat universal”. No es tracta, per tant, de confondre Europa amb un “club cristià”, sinó reconèixer les arrels, la cristiana juntament amb altres, perquè estan vives i ben presents en la societat europea. Seguir llegint.