- Cal ser conscients de l’evidència: La Unió Europea s’ha submergit en una crisi de dimensions mai vistes que la condueix al col·lapse.
- És un gran error pensar que les seves conseqüències no ens afecten, que tenim altres problemes com a persones, com a famílies, com a associacions, empreses i institucions. No és així. Ens afecta, i encara ho farà més. La raó és ben simple: ja fa molts anys que les nostres vides i activitats depenen decisivament de la Unió Europea. És com l’aire que respirem, no el veiem però el necessitem.
- La crisi d’Europa té dues dimensions. Una és econòmica i social, i pertoca als aspectes materials. És perillosa, però encara ho és més la crisi moral, perquè és la mare de totes les crisis.
- La relació entre una i altra és tan estreta que en ocasions esdevé indestriable: és el cas de la tragèdia dels refugiats, que mostra la pitjor cara de les institucions, i també la d’una bona part de les societats europees. No és un problema en primer terme econòmic; fins i tot el flux de refugiats, ben plantejat, és un factor de creixement. És sobre tot una qüestió de mal funcionament institucional, que mostra els límits de l’actual Unió, i és especialment una qüestió moral.
- Crisi moral no vol dir altra cosa que la incapacitat de les institucions, i en bona mesura de la pròpia societat civil europea, per a identificar el bé en les seves decisions i accions, i actuar amb justícia. Les crisis morals ho són també d’identitat, de temor, i d’incertesa.
- Les respostes populistes, que han sorgit arreu d’Europa, algunes xenòfobes, no signifiquen cap solució perquè simplifiquen fins a la caricatura les causes i les solucions dels problemes. Adopten actituds incompatibles amb l’exigència cristiana.
- A l’ensems però, les respostes populistes il·lustren amb claredat la incapacitat i contradiccions de l’actual concepció moral, cultural i econòmica, per a construir l’Europa de les persones.
- Cal recuperar rellegir i inspirar-se en el document Post Sinodal de Joan Pau II Ecclessia in Europa per la seva vigència: “L’època que estem vivint, amb els seus propis reptes, resulta en certa manera desconcertant. Tants homes i dones semblen desorientats, insegurs, sense esperança, i molts cristians estan sumits en aquest estat d’ànim. Hi ha nombrosos signes preocupants que, al principi del tercer mil·lenni, pertorben l’horitzó del Continent europeu que, malgrat que té molts signes de fe i testimoniatge, i en un clima de convivència indubtablement més lliure i més unida, sent tot el desgast, que la història, antiga i recent, ha produït en les fibres més profundes dels seus pobles, engendrant sovint desil·lusió“.
- S’està acomplint la predicció de que una Europa que perd les seves arrels cristianes es perd a ella mateixa. I quan la idea d’Europa fracassa, tots els estats acabaran trontollant, perquè com explica l’historiador Christopher Dawson “el fonament últim de la nostra cultura no és l’estat nacional, sinó la unitat europea”.
- El fonament cristià d’Europa és la fe en Jesucrist, que a la seva vegada ha desenvolupat més dimensions. És a l’origen i desenvolupament de la cultura europea, no només ella, però sí gràcies a ella i com a component indestriable. L’estat del benestar propi d’Europa n’és un exemple. I significa també el fonament moral; la seva pèrdua, i la seva substitució per la moral subjectiva del liberalisme, la moral desvinculada, és una de les causes centrals de l’actual col·lapse i crisi d’Europa.
- Cal actuar. No ens podem quedar indiferents ni distants davant una situació tan greu, històricament greu. I la primera acció comença en el nostre entorn, no per centrar-nos en ell prescindint de la resta, pensant que les fronteres en el si d’Europa serveixen per alguna cosa que no sigui dividir, sinó per fer l’aportació al necessari renaixement europeu a partir de la nostra realitat.
- Demostrem amb la nostra acció que podem començar a canviar les coses aquí, afegim la nostra gota d’aigua a moltes altres que estan sorgint a Europa, contribuint a la resposta.
- Participem, treballem, plegats per construir un Reagrupament Cristià, cercant tot allò que ens uneix, molt més fort i gran que les possibles diferències.
Vull apuntar-me al REAGRUPAMENT CRISTIÀ