El passat 11 de desembre varen dur a terme un brutal atemptat a l’Església veïna a la catedral cristiana copta d’El Caire. Un artefacte explosiu va ser col·locat a l’entrada de la catedral durant la Missa dominical en la que participaven un gran nombre de fidels. 25 persones van morir i 49 més van resultar ferides de diversa consideració. Aquest atemptat segurament per la seva brutalitat i la seva proximitat a casa nostra ha tingut més repercussió. És una manifestació més de la persecució sistemàtica que pateixen els cristians, especialment en països del Pròxim Orient, d’Àfrica i Àsia.
Aquesta destrucció humana i material -perquè la destrucció del llegat cultural és terrible-, no sembla tenir gaire impacte ni en els mitjans de comunicació ni en l’opinió pública, i sobre tot en els poders públics.
No existeix sensibilitat ni solidaritat amb tantes morts i tants patiments. De fet encetar campanyes a favor dels cristians perseguits, és un fet inèdit en la societat catalana i espanyola, més enllà dels àmbits eclesials. És com si els morts cristians fossin de segona classe.
No és justa i és un dèficit ètic aquesta actitud, per part de tots, i en especial dels qui tenen una més gran responsabilitat en els afers públics, les diverses instàncies governamentals dels seus governs, inclosa la Unió Europea.
Els cristians estem en primera línia de la solidaritat amb els refugiats, però aquesta solidaritat, no té un correlat equivalent quan es tracta de ser solidari, amb els que són refugiats en la seva pròpia terra: els cristians perseguits arreu del Pròxim Orient, Pakistan i Afganistan, i d’altres països musulmans.
Per tot això, demanem a la Unió Europea, i més en concret al govern espanyol i al català, un compromís efectiu i visible per afrontar aquesta matança i persecució humana.
Què demanem a la UE?
Que adopti mesures diplomàtiques ràpides i eficaces per assegurar que en aquests països els drets dels cristians són degudament respectats. Alhora demanem que atorgui ajudes econòmiques a aquests col·lectius que sovint són menyspreats en els seus països, de religió majoritàriament musulmana. Cal dir, per exemple, que al mateix Egipte, que va condemnar sense embuts aquesta atemptat, els cristians no deixen de ser habitants de segona, i més d’un capellà ha estat apallissat en dependències policials.
Què demanem al govern espanyol?
Com a membre de la Unió Europea i per la seva proximitat, li demanem que lideri aquestes gestions dins de la Unió europea, i utilitzi els seus recursos diplomàtics ben eficients en altres àmbits, com l’econòmic, en aquests països.
Què demanem al govern català?
El govern català ha liderat de manera exemplar dins l’estat espanyol les gestions per començar l’acollida de refugiats de guerra siris. Demanem que en paral·lel a aquestes campanyes fomenti també les ajudes a aquests col·lectius cristians.
En general, el que demanem és ajudar a aquests col·lectius per tal que no hagin de marxar dels seus països. Moltes vegades es veuen obligats a fugir per evitar les dificultats en les que viuen fins al punt de perillar la seva vida, com ha passat en el cas dels cristians coptes a Egipte.
També demanem a la societat sencera que sigui conscient d’aquest problema independentment de la creença de cadascú. Es tracta del respecte al dret universal a la pràctica religiosa, sense el qual és impossible una llibertat veritable.