De Josep Miró i Ardèvol per a ForumLibertas.com
Com cada any, la promoció del “gran acte” de llenceria fina de Victoria’s Secret escalfa motors per aconseguir, com acostuma, convertir-se en un dels esdeveniments més fotografiats de l’orbe. És ben sabut que aquesta desfilada de models top en roba interior mou passions en tot els sentits, també l’econòmic, perquè és una poderosa arma de guanyar diners com a acte promocional dels productes de l’empresa. Una vegada que va aconseguir, i no és d’ara, que les models destacades es peguessin, metafòricament, per a ser elegides per desfilar, la festa roda sola, perquè en definitiva s’ha convertit en un rànquing de qui disposa d’una millor anatomia, i per això mereix lluir les gales íntimes de Victoria’s Secret. Quan el desig, el sexe i el narcisisme s’uneixen amb el mercat, el resultat és imparable. Tant que la profusa exhibició femenina amb intencions provocadores, l’ús instrumental del cos de la dona com a motiu sexual, mai ha merescut cap gran resposta del poderós feminisme de gènere americà i internacional. Té tots els ingredients per ser objecte d’una dura campanya de censura, més que un anunci de publicitat dels molts que pretenen castigar, o que la lletra d’una cançó. Però no, amb Victoria ‘s Secret i les seves vestidures interiors no passa res. Llegir més.