El Congrés de Laics “Pueblo de Dios el Salida” s’ha celebrat del 14 al 16 de febrer de 2020 al pavelló de Cristal de la Casa de Campo de Madrid. En l’esdeveniment han participat més de 2.000 persones de parròquies, moviments, associacions i congregacions que treballen en l’àmbit de les diòcesis de tot Espanya i van estar acompanyats per 70 bisbes.
L’objectiu de la conferència era dinamitzar el laïcat a Espanya partint del protagonisme i la participació dels propis laics i s’ha aconseguit.
Durant la ponència final, que recollia les conclusions de la trobada, es va veure un doble objectiu: d’una banda, presentar les aportacions que, en un exercici de discerniment, els Grups de Reflexió havien formulat després del recorregut dels quatre itineraris que han constituït l’eix central de Congrés i de l’altra, oferir un escenari de futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un exercici de sinodalitat, s’han pogut identificar durant aquest procés.
Els comunicadors d’aquest text conclusiu van ser monsenyor Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona i Ana Medina, periodista .
Es va explicar que l’Església neix del misteri de Déu i camina en la història com a poble: “aquest poble estava format per homes i dones, cristians que venien del judaisme i cristians que venien del paganisme, apòstols i mestres, profetes i diaques, pastors i fidels. És un poble en sortida per exprés manament de Jesús ressuscitat. L’Església és Església a sortida i, per això, en tota època la missió renova l’Església. En essència la missió consisteix a donar vida. Qui forma part d’aquest poble missioner i sant? Homes i dones amb diversitat de vocacions, carismes i ministeris”.
A més, van assegurar que “els laics som una part fonamental del poble de Déu. També els laics som deixebles missioners de Jesús. No som una cosa o l’altra, sinó deixebles missioners, sense separacions, sense divisions, sense compartiments estancs. Som deixebles missioners: amb la mirada posada en Jesús, conscients de la nostra pròpia vocació i amb una vida lliurada als altres”.
Van afirmar també que “en aquests mesos hem viscut una experiència de sinodalitat. Sinodalitat és caminar junts. L’Església sinodal, gràcies a l’Esperit Sant, conrea relacions, posa en valor la vocació de cada fidel, afavoreix els carismes i el sentir amb l’Església, es caracteritza per la comunió. El procés sinodal que hem viscut ha estat caracteritzat per: l’escolta, el discerniment i la coresponsabilitat i la participació”.
En aquest Congrés de Laics “estem sembrant les llavors necessàries per a renovar-nos i dinamitzar el laïcat a Espanya; al mateix temps, estem recollint ja els primers fruits dels quals sortiran noves llavors de sinodalitat. Per recórrer aquest camí necessitem estar oberts a la conversió pastoral i missionera, comunitària i personal. La conversió pastoral i missionera exigeix la implicació de tots, cadascú des de la seva pròpia vocació. Finalment, la conversió exigeix humilitat. Només podem ser humils si reconeixem que mai estem totalment convertits”, van dir.
També s’ha parlat de reconèixer el valor i la importància de la cultura: “la cultura que vivim porta noves preguntes. El Sínode sobre els joves va parlar sobre alguns desafiaments antropològics i culturals als quals estem cridats a enfrontar-nos en el nostre temps. Necessitem prendre consciència d’aquests canvis per poder respondre als nous reptes de el temps i de la història”. I que en aquesta cultura l’Església sinodal vol ser sal i llum: “fa tres anys, en les aportacions dels joves espanyols per al Sínode sobre els joves, aquests somiaven amb una Església misericordiosa, acollidora, propera i oberta a el món d’avui i , sobretot una Església fidel a Jesús i el seu Evangeli. Per a això és important: sortir fins a les perifèries, diàleg i trobada, viure des de la pregària i els sagraments, obertura als que busquen, conrear les llavors de la Paraula, proximitat als pobres i als qui pateixen, anunciar l’Evangeli i estar a gust amb el poble “.
S’ha insistit en la vocació com a factor clau en la tasca dels laics: “tots els cristians som convidats a tenir un paper actiu en l’Església i en el món, cada un segons la seva pròpia vocació. La vocació és el regal que Déu ens dóna al costat de la vida. Aquest poble ha estat beneït amb diferents vocacions. No és estrany entendre la vocació com a camí de santedat, com a fruit de l’Esperit Sant en les nostres vides i en les nostres comunitats, perquè tota vida és missió. Hi ha una continuïtat inseparable entre vocació, missió i santedat. La crida a la santedat és una crida al lliurament, a la donació i a l’alegria missionera. Vocació i missió estan inseparablement unides. No podem oblidar mai que la vocació i la missió neixen de el Senyor, d’Ell part la iniciativa. La missió és de el Senyor, és Ell qui crida i envia “.
S’ha parlat també de el protagonisme del laïcat. “Aquest protagonisme expliquen-brolla de el do de la vocació laïcal i es fa concret en la responsabilitat que tota vocació comporta. Quan possibilitem i exercim aquest protagonisme, vam desenvolupar la sinodalitat. Aquesta es fa efectiva quan tots els membres de l’Església exerceixen la seva responsabilitat en ella, segons la vocació rebuda. La responsabilitat d’uns està unida a la responsabilitats d’altres. Per això parlem de corresponsabilitat, que és més que de responsabilitat, perquè implica una responsabilitat compartida i exercida complementàriament. A l’Església sinodal ens necessitem tots. No podem excloure ningú i ningú pot excloure”. Així mateix, han dit que els agradaria veure “aquest mateix protagonisme laïcal en les vies de participació eclesial, sempre en clau de missió i no de poder”.
La segona part de la ponència s’ha centrat en donar resposta a les tres preguntes que es van plantejar a l’inici de Congrés: Quines actituds hem de convertir? Quins processos hem d’activar? Quins projectes podem proposar? Prèviament, els participants havien identificat llums i ombres, havien recollit les seves inquietuds, plantejat línies d’acció i concretar algunes propostes. Tot això ha estat plasmat en l’Instrumentum Laboris, que han plantejat com a marc de referència. En ell s’ha proposat: trobar vies de creixement personal i comunitari, impulsar la coresponsabilitat en el si de l’Església, assumir un major compromís en el món i oferir una renovada formació.
Per acabar, al Congrés de Laics s’ha posat l’accent en què s’ha iniciat un procés. “Un procés que continua obert i ens exigeix seguir caminant com a Poble de Déu en Sortida. Som conscients que ha estat i és un procés guiat per l’Esperit, present des del principi. Hem viscut en aquests dies un renovat Pentecosta”. “Seguim endavant”, afegeixen ja que no s’està construint per avui ni treballant per a demà: “Estem forjant un camí per a l’eternitat”.