De Josep Miró i Ardèvol per a ForumLibertas.com
Ho concreto d’entrada: em refereixo al feminisme polític que bàsicament s’inspira en la ideologia de gènere, i busca aplicar-la a través dels poders públics, estat, antinòmies i poders locals. Per a aquest feminisme la pornografia no és objecte d’atenció, tot i que sempre camina a la caça i captura de masclismes reals o imaginaris: hostesses en els lliuraments de premis, publicitat sexista, fins i tot censuren lletres de cançons i exigeixen el boicot de les administracions perquè no siguin usades en activitats subvencionades. La censura és general i desaforada en tot. Però hi ha una excepció enorme, grandiosa, que és masclisme obsessiu en estat pur, sobre la qual mai no han dit res: la pornografia. Llegir més.