De Josep Miró i Ardèvol per a ForumLibertas.com
Necessitem de la cultura cristiana perquè la nostra societat, plena de béns i oportunitats, i alhora tan destructora de les persones, tan donada a l’excés com a promesa que sempre es frustra, guanyi en equilibri i humanitat. Es necessita una altra forma de viure, com ens recorden cada any una multitud de pel·lícules plenes de l’anomenat “esperit nadalenc”, algunes excepcionals com “Que bonic que és viure” de Frank Capra, que, tot i haver-se rodat en 1946, segueix sent un èxit assegurat. Ens vam planejar canviar el món sense saber molt bé com aconseguir-ho, potser perquè no sabem tampoc com canviar a millor les nostres vides. En aquest context no és una dada irrellevant, més aviat el contrari, que la vida bona s’associï amb els actes i emocions relacionats amb el Nadal. La causa, malestars familiars que es produeixen en aquestes trobades al marge, és molt senzilla. Es tracta d’amor. El Nadal és l’entrada del gran amor al món, i aquest és el motiu perquè un any rere l’altre, tot i el consum desmesurat, intentem recuperar les seves sensacions. Seguir llegir.