Els dos nous i cruents atemptats contra els coptes per part del Daesh, són per la seva reiteració una acció que va més enllà del terror per introduir-se en l’àmbit genocida: la voluntat d’exterminar, i foragitar un poble del seu país. Abans d’aquests últims fets, els assassinats de cristians que viuen a la Península del Sinaí i les amenaces a la població resident han provocat una nova fugida.
Tot això, com abans en altres països (Iraq, Síria) provoca l’expulsió dels cristians dels territoris, perquè passin a ser ocupats per grups musulmans. No difereix substancialment del que va succeir a Bòsnia, amb la diferència que allí les víctimes eren sobre tot musulmanes.
Però hi ha una altra diferència terrible amb el cas bosnià: la feblesa, la indolència, el desinterès dels països europeus, de les organitzacions internacionals, dels Estats Units, en front d’aquestes pràctiques genocides. És com si el fet que la massacre fos cristiana fa que tingui menys gravetat. És una actitud terrible, com són abominables aquells que maten i persegueixen als seus germans en nom d’un déu, que només és un ídol inventat per la part més fosca del cor humà.
Demanem que l’Islam manifesti realment la seva condició de religió de pau amb testimonis de rebuig als fets i de fraternitat amb els cristians.
Demanem a la nostra Església, als seus sacerdots i laics, major dedicació i testimoni de denúncia i de fraternitat: són escasses les referències a aquella persecució i només després d’algun fet extraordinari. És en el dia a dia que cal construir la sensibilitat i la pràctica de denúncia i ajut.
Reclamem de la Unió Europea i els seus estats membres una acció més vigorosa en favor dels cristians. Una major atenció i tensió per aquest fet.
Demanem a l’Organització de les Nacions Unides que consideri la condició de genocidi a la persecució que estan patint els cristians de la regió, i que actuï en conseqüència.
I demanem també a tothom una major consciència i compromís: la desaparició per assassinat o expulsió dels Cristians d’Orient seria un dany irreparable per a la humanitat, i un motiu més de degradació d’Europa i del nostre país.
No es tracta tant d’ajudar als que són refugiats, que també cal fer-ho, com d’actuar decididament per aconseguir que pugin viure en pau en els seus llocs d’origen. Aquest és el gran repte pel que cal exigir resposta.