De ForumLibertas.com
En un món on la comunicació acaba configurant la realitat és decisiva la importància de l’agenda, és a dir, de l’ordre i jerarquia del que es vol comunicar, i de com s’ha de fer per construir el relat, la història que s’explica i com ha de ser entesa. Malauradament, tot i els mitjans de què es disposa, començant pel més potent de tots, el relat verbal de cada diumenge, i que està fora de l’abast dels que no són l’Església, la debilitat catòlica en aquest punt és patent, exceptuant temes -la contribució econòmica, per exemple- o períodes extraordinaris, diocesans o sorgits de la Santa Seu. Però el relat i l’agenda no poden ser alguna cosa circumstancial, sinó permanent. És en la seva continuïtat on es troba el bon resultat. Però tal continuïtat, de la mateixa manera que la unitat de propòsit, no existeix o no té la força mínimament suficient. El resultat és una Església que es mou a impulsos defensius quan és reiteradament atacada, i fins i tot en aquests casos, ho fa amb gestos aïllats. Llegir més.