A l’alcalde de Sant Carles de la Ràpita, Il·lm. Sr. Carles Caparrós
Il·lustríssim Senyor,
M’he decidit a escriure’l per manifestar-li la meva preocupació sobre una hipotètica decisió d’enderrocar els símbols de la Creu i Jesucrist que es troba al seu municipi en raó d’una interpretació esbiaixada de la legislació sobre la Memòria Històrica. El fet que aquest monument hagués estat construït durant el franquisme, amb la placa commemorativa, va perdre tota la seva significació a partir del moment que es va retirar l’esmentat recordatori explícit d’una intenció política. El que ha quedat té únicament una significació religiosa evident i universal: Jesucrist i la Creu.
És evident que hi ha moltes construccions fetes durant aquell règim i que el recorden o el commemoren, circumstància que es resol mitjançant la supressió dels distintius al·lusius. Només quan la construcció en la seva totalitat té una dimensió unívocament política, s’ha plantejat la seva destrucció, i això encara amb moltes i notables excepcions com vostè sap prou bé.
L’enderrocament en ple 2016 de dues imatges que expressen l’essència del cristianisme, i alhora són símbols de tota una cultura, ens retornaria a d’altres èpoques, i avui a d’altres indrets, i seria font de conflicte i escàndol d’abast internacional. Perquè seria sorprenent un fet d’aquesta mena avui i a Europa, i perquè seria lògicament sentit com una agressió i una amenaça per a les confessions cristianes, l’Església catòlica, i els ciutadans en general.
Que Catalunya i en un municipi com el seu fos notícia en aquest moment per aquest enderrocament no ens faria cap bé i presentaria una imatge intolerant i sectària. El refugi en el presumpte compliment de la llei no implica cap resposta al problema: sempre hi ha normes que pretenen justificar la destrucció. Sense anar més lluny, el franquisme era un “estat de lleis”, que no vol dir de dret. També una determinada interpretació de la Sharia porta a la destrucció en nom d’un compliment i d’una determinada memòria històrica. Mantenir les coses amb normalitat acostuma a ser un bon camí, o si se’n vol un altre, sempre es pot situar un recordatori a la pau, la reconciliació i la fraternitat com a valors que superen i redimeixen la sang vessada entre germans, i sobre els que sí és possible construir un bon futur.
Li desitjo, senyor alcalde, els millors èxits en la seva contesa de servei públic.
Rebi el testimoni de la meva consideració,
Josep Miró i Ardèvol
_________________________________________
A l’Hble. Sr. Oriol Junqueras, president d’ERC
Honorable Senyor,
M’he decidit a escriure’l per manifestar-li la meva preocupació sobre una hipotètica decisió d’enderrocar els símbols de la Creu i Jesucrist de la població de Sant Carles de la Ràpita, de la que la seva formació política governa l’alcaldia. La raó d’aquesta possibilitat es fonamenta en una esbiaixada interpretació de la legislació sobre la Memòria Històrica. El fet que aquest monument hagués estat construït durant el franquisme, amb la placa commemorativa, va perdre tota la seva significació a partir del moment en que es va retirar l’esmentat recordatori explícit d’una intenció política. El que ha quedat té únicament una significació religiosa evident i universal: Jesucrist i la Creu.
És evident que hi ha moltes construccions fetes durant aquell règim i que el recorden o el commemoren, circumstància que es resol mitjançant la supressió dels distintius al·lusius. Només quan la construcció en la seva totalitat té una dimensió unívocament política, s’ha plantejat la seva destrucció, i això encara amb moltes i notables excepcions com vostè sap prou bé.
L’enderrocament en ple 2016 de dues imatges que expressen l’essència del cristianisme, i alhora són símbols de tota una cultura, ens retornaria a d’altres èpoques, i avui a d’altres indrets, i seria font de conflicte i escàndol d’abast internacional. Perquè seria sorprenent un fet d’aquesta mena avui i a Europa, i perquè seria lògicament sentit com una agressió i una amenaça per a les confessions cristianes, l’Església catòlica, i els ciutadans en general.
Que Catalunya i un municipi governat per ERC fos notícia en aquest moment per aquest enderrocament no ens faria cap bé i presentaria una imatge intolerant i sectària del nostre país, govern i particularment del seu partit. El refugi en el presumpte compliment de la llei no implica cap resposta al problema: sempre hi ha normes que pretenen justificar la destrucció. Sense anar més lluny, el franquisme era un “estat de lleis”, que no vol dir de dret. També una determinada interpretació de la Sharia porta a la destrucció en nom d’un compliment i d’una determinada llei i memòria històrica.
Mantenir les coses amb normalitat acostuma a ser un bon camí, o si se’n vol un altre, sempre es pot situar un recordatori a la pau, la reconciliació i la fraternitat com a valors que superen i redimeixen la sang vessada entre germans, i sobre els que sí és possible construir un bon futur.
Li desitjo els millors èxits en la seva contesa de servei públic.
Rebi el testimoni de la meva consideració,
Josep Miró i Ardèvol