COMISSIONS D’ACCIÓ POLÍTICA I SOCIAL (GAPS) I CERCLES POLÍTICS (CP):
UNA NOVA FORMA D’ACTUAR.
MANIFEST.
Fonaments, principis i criteris al servei d’una nova política, d’una nova economia i una societat millor.
Manifestem la nostra insatisfacció i preocupació per la situació política, econòmica, i social d’Espanya, i de Catalunya, marcada pels enfrontaments inútils dels partits polítics, la manca de veracitat i discussió en profunditat dels problemes de la nostra societat, així com la seva incapacitat per resoldre els problemes que arrosseguem, i la facilitat que tenen per crear-ne de nous.
Afirmem que és una injustícia la manera com s’han distribuït i es distribueixen els beneficis de l’expansió econòmica i els costos de la crisi. Avui les nostres famílies estan en pitjor situació per fer front a la davallada econòmica que quan la gran recessió dels anys vuitanta del segle passat.
Constatem cóm les persones i les famílies tenen cada vegada més problemes vitals pels que no obtenen resposta dels poders públics.
Observem amb neguit l’evolució negativa d’una part de la societat, amb un gran creixement de famílies desestructurades, que ve facilitada per les polítiques públiques. Tot plegat té conseqüències negatives en el bon funcionament de les altres institucions socials, com escoles, i empreses, així com en el civisme, i la governança.
Vivim els problemes acumulats i no resols: baixa productivitat, escassa competitivitat, endeutament insostenible d’empreses i famílies, malbaratament del capital humà, desenvolupament urbanístic just i sostenible, solidaritat amb les generacions futures, medi i recursos naturals, l’excés dels residus, crisi agrària, destrucció del capital social, manca de rigor i eficàcia en l’ús dels diners per part de les administracions públiques, crisi de l’ensenyament i la justícia, deteriorament de la sanitat pública, manteniment d’una corrupció estructural relacionada amb la dinàmica de finançament dels partits polítics. A tots aquests problemes irresolts, que s’acumulen, s’hi afegeix ara una situació de crisi econòmica.
Afirmem que el mercat és imprescindible per aconseguir una eficient assignació dels recursos, però alhora reconeixem les seves limitacions reals, que han de ser esmenades o complementades. Considerem que el conjunt de l’economia s’ha d’orientar necessàriament al bé comú. D’altra banda, l’Administració Pública per si mateixa no pot resoldre tots els problemes derivats de l’actual crisi econòmica i moral. La crisi actual és una oportunitat per revisar a fons l’assignació dels recursos públics per mitjà de models de “pressupost base zero” que permetin conèixer millor els marges de maniobra i les possibilitats de reassignar prioritats, més enllà de les inèrcies.
Vivim tanmateix en l’àmbit social immergits en problemes vitals: el risc de fallida del sistema públic de pensions, la immigració, el progressiu deteriorament d’institucions insubstituïbles socialment valuoses, com el matrimoni, la paternitat i la maternitat, la filiació, el creixement de la pobresa i la marginació, l’extensió i arrelament d’activitats delictives organitzades, la prostitució i el tràfic de dones, el tràfic de drogues, la pornografia infantil, l’augment del vandalisme social i la inseguretat.
Manifestem el nostre rebuig a la forma i el fons de cóm s’aborden tots aquests problemes per part dels poder públics, que semblen impotents per aportar respostes resolutives, eficaces, responsables. Totes les seves capacitats semblen esgotar-se en dissimular la seva ineptitud i en negar l’evidència dels danys.
Considerem un error greu el rebuig a les fonts culturals i morals de la nostra societat que ens fan incapaços d’explicar-nos qui som, ens condueix a la desorientació, i ens impedeix resoldre els problemes que patim, perquè dificulta veure’n les causes i les interrelacions. El resultat de tot plegat és que la nostra societat viu en una sensació de desconcert, de pèrdua, de declivi, d’incertesa, quan no d’angoixa.
Volem una Espanya i una Catalunya centrades en construir l’excel·lència, guiades per criteris morals de justícia, veritat, virtuts cíviques, transcendència, i bé comú, orientades a resoldre els problemes en lloc de viure en l’enfrontament i el conflicte.
Us cridem:
A renovar la política perquè la que fan no està al nostre servei.
A reconstruir la cultura, avui fragmentada i manipulada pels interessos mediàtics dels grups de pressió, i sotmesa a la desorientació a causa del menysteniment de les fonts culturals i morals de la nostra civilització.
A la revolució moral perquè sense ella no existirà una política dirigida a servir el bé i la justícia.
Al renaixement espiritual per donar sentit a la vida personal i col·lectiva, instrumentalitzades pel consumisme, materialisme i hedonisme més desaforat.
Per assolir-ho afirmem que:
§ La realització de la persona només és possible per a la creació de lligams amb les altres persones, en forma de compromisos que són la condició necessària per a l’afecte, l’amor mutu. Sense compromís vers l’altre no hi ha possibilitat real d’amor, perquè ell és la forma més elevada de compromís.
§ El compromís, generador de vincles necessita de valors i normes compartides, generadores de confiança. Vinculació i confiança són imprescindibles per a la societat cívica del benestar i la prosperitat sostenible, i s’expressen en termes de capital humà i social.
§ L’ésser humà es realitza en l’harmonia entre llibertat i responsabilitat; entre drets i deures. “La llibertat –diu Sartre- no és una virtut interior que permeti desentendre’s de les situacions externes, sinó, al contrari, el poder de comprometre’s lliurament en l’acció present i construir un futur”.
§ La persona és alhora individual i social. Té una dimensió interna única i inviolable que forma part de la seva intimitat que ha de ser protegida. Ningú pot ser forçat o impel·lit a revelar la seva intimitat. Aquesta dimensió interior necessita de la relació compromesa amb els altres. La política ha de preservar en un cas i fomentar en l’altre, ambdues dimensions.
§ La vida pública, la política en el seu sentit més noble. Està estretament vinculada amb la vida privada. Són interdependents. Si la política funciona malament, o es corromp, la vida privada se’n ressenteix i pot no arribar a assolir els seus fins de plenitud personal. I en el sentit invers, d’una societat on l’exercici de la virtut és marginat, no pot sorgir una vida pública generadora del bé per la comunitat, perquè entre virtuts i bé hi ha una estreta relació. Aquest principi comporta també la idea del bé comú, consistent en “la suma d’aquelles condicions de la vida social amb què les persones poden aconseguir, amb major plenitud i facilitat, la seva pròpia perfecció”.
§ La Ciutat, és a dir la societat política de la que sorgeix l’estat, és el lloc de la convivència, la garantia dels drets individuals i de les relacions mercantils. A més a més ha de procurar d’edificar una comunitat en el bé que propiciï reeixir en la pràctica d’una vida humana virtuosa. És absurd pretendre la civilitat, sense ciutadans virtuosos.
§ La Ciutat requereix d’una comunitat de vida, de memòria i de projecte. Necessitem dels vincles perquè són portadors de vida humana. Necessitem de la memòria, del que ens ha estat tramés, perquè és la línia que uneix passat i present, la que permet conèixer l’horitzó de sentit. Necessitem del projecte perquè com va deixar dit Saint-Exupéry “res esperis de l’home i del poble que només treballa per la seva pròpia vida, i no per la seva eternitat perquè d’ell no en va quedar res”. Ni tan sols descendència.
El valor del treball ben fet és vital. No pot ser considerat una mercaderia més. Les lleis i la pràctica s’han de reconèixer com el que és: una forma de realització bàsica de cada persona. No pot ser que quan l’economia marxi bé, el treball n’obtingui un guany modest, i quan va malament en sigui el màxim perjudicat. Tot treball és important i ha de ser dignament remunerat. Per aquesta raó cal posar en valor el treball en el si de les famílies. D’ell en depèn en gran mesura l’educació dels fills i la salut de tots els seus membres.
Ens declarem fermament oposats a la cultura i política de la desvinculació, a l’hiperindividualisme hedonista i consumista.
§ La desvinculació és una ruptura de la persona amb els demés i la societat, i sorgeix quan cada individu creu que només es realitza per mitjà de la satisfacció immediata dels seus desitjos i pulsions. Quan situa el seu desig per davant de tot compromís, vincle personal i col·lectiu, tradició, dret consuetudinari, concepcions morals, i confessió religiosa.
§ La desvinculació estableix les condicions socials per a que s’imposi l’hiperindividualsme, i l’hiperconsumisme hedonista, i és la causa de les polítiques del desig, que destrueixen les institucions insubstituïbles socialment valuoses. Es fa així realitat la visió de Saint-Exupéry: “Jo sé que els homes tindran per molt gloriós trair les tradicions, festejar el mal. Experimentaran un plaer secret en l’execució dels sacrilegis… en tant hi hagi sacrilegis, en tant es revoltin contra quelcom que encara pesa. Però quan aquesta ombra desaparegui, aleshores ja no experimentaran res. Aleshores badallaran i se sentiran perduts en un temps indiferent, sense límits ni finalitats”.
§ L’ésser humà massificat i hiperindividualitzat ha estat prèviament alienat a fi de predisposar-lo a acceptar tota novetat com a progrés, tota pràctica social com a acceptable, sense valorar-ne les conseqüències sobre el bé i el mal que ocasiona a la societat. El diable diu en el Faust de Goethe: “Procureu-nos novetats perquè només el que és nou crida ja la nostra atenció”.
La moral de la llibertat i la justícia.
La justícia i la llibertat tenen un fonament moral, sense ell es converteixen en fum.
§ El bé té prioritat sobre el dret, perquè el fi d’aquest és procurar-lo. És una obligació política considerar allò que afavoreix o perjudica al bé. Els poders públics han d’actuar d’acord amb aquestes premisses.
§ Afavorir el bé no entranya sacrificar la llibertat ni la autonomia personal que se’n deriva, perquè aquestes, junt amb la dignitat i integritat de la persona, són béns necessaris en sí mateixos i per a la consecució d’altres béns.
§ La societat està constituïda per persones autònomes, i dependents. Totes posseeixen el mateix valor i dignitat des del mateix inici de la seva existència com a ésser humà, independentment de l’estadi de la seva situació i evolució individual. En cap cas, cap motiu, ningú, té dret a irrogar-se atribucions sobre l’existència d’un altre ésser humà. Tots hem estat dependents, en el nostre engendrament i infantesa, ho tornem a ser en la nostra senectut, i també de manera intermitent, fins i tot continuada, a causa de la malaltia, al llarg de la vida adulta. La societat no es divideix en éssers dependents i autònoms perquè tots participem d’ambdues condicions. Les persones autònomes han de rebre de la societat d’acord amb les seves aportacions. Les persones dependents han de rebre de la societat d’acord amb les seves necessitats.
§ En el marc de la societat, la llibertat només s’exerceix de manera beneficiosa quan es pot escollir entre opcions moralment bones, i no té valor quan s’escull entre fins dolents. Els poders públics han de protegir i fomentar els sistemes de valors i virtuts, i les institucions insubstituïbles socialment valuoses, perquè elles lluny de disminuir l’autonomia personal, la promouen en afavorir opcions moralment valuoses. Aquesta preferència, protecció i foment de les opcions bones ha de realitzar-se.
§ La neutralitat dels poders públics davant les opcions del bé no és desitjable. La legislació ha de modificar-se per servir aquest principi. En realitat aquesta neutralització no existeix, ni tan sols quan es proclama. El que succeeix en aquests casos és que els poders públics afavoreixen opcions de bé menors –com la grandària de les hamburgueses- o opcions moralment rebutjables –com l’afany desmesurat de lucre, o la promiscuïtat- i marginen les realment bones. La neutralitat dels poders públics davant les opcions morals és una hipocresia carregada d’ideologia, com ho constaten el Títol I de l’Estatut d’Autonomia d’Andalusia, i Catalunya.
§ Precisament el debat sobre les diferents opcions de bé és el debat polític per excel·lència, el que més pot ajudar a les persones a viure en una societat lliure, justa i fraterna. Per aquesta raó volem introduir aquest debat en la vida pública, a fi de superar l’actual degradació política perduda en el tacticisme i cada vegada més oligàrquica.
§ L’autonomia personal exigeix pluralisme moral. Aquesta afirmació no significa assumir, el subjectivisme, i el relativisme moral. El pluralisme no impedeix que puguin identificar-se formes de vida poc dignes, ni els actes dolents. El que sí significa és l’existència de més d’una manera d’exercir el bé incompatibles entre sí. Optar per al universitat o la FP són dues maneres incompatibles d’exercir el bé. Això és el que vol dir pluralisme moral. La prostitució, per tant dones traficades, no expressa llibertat perquè planteja una opció intrínsecament dolenta. És tracta en definitiva de procurar una diversitat d’opcions valuoses, de manera semblant a com fa l’estat aconfessional, neutral per tant, amb les diferents confessions religioses.
§ Sostenim que preservar la llibertat i l’autonomia personal no requereix que els ciutadans puguin realitzar opcions dolentes, negatives, per a ells o per a la societat, sinó que existeixin nombroses formes de fer el bé. La competència política, si es planteja en termes de bé per a la societat, demanda dels poders públics l’elecció d’opcions moralment bones.
§ Per a que puguin existir aquestes opcions és necessari que hi hagi en la societat una cultura, uns marcs de referència, i unes lleis que les reconegui i les recolzi, i una acció dels poders públics en idèntic sentit. És el cas de les institucions insubstituïbles socialment valuoses, com el matrimoni, la maternitat, la paternitat i la filiació, així com el parentesc, i la nissaga. Aquestes institucions compleixen fins específics necessaris pel benestar i la prosperitat econòmica, que han de ser respectats i fomentats. El mateix es pot dir d’un altre tipus d’institucions socials insubstituïbles, com els centres escolars i la universitat, o el treball, familiar, autònom, professional, o en el marc de les empreses. Cal preservar el seu sentit, finalitats, i naturalesa.
Propugnem una nova política i una nova societat que s’inspiri en aquests criteris i fonaments, que els desenvolupi, i els apliqui amb projectes concrets.
Us cridem a participar en aquesta nova política per construir una bona societat.
Per la renovació política, la reconstrucció cultural, la revolució moral i la renaixença espiritual.
Us cridem a tots a participar. Homes i dones, joves, adults i grans, treballadors, i aturats, professionals, empresaris, mestresses de casa, jubilats, estudiants.
Als esposos; als pares i mares, als avis, a tots els preocupats pel present i pel futur dels seus fills i nets, a les famílies que viuen un present difícil i un futur incert.
Grups d’Acció Política i Social (GAPS)
Cercles Polítics (CP)