Declaració d’e-cristians sobre les eleccions al Parlament de Catalunya

Declaració d’e-cristians sobre les eleccions al Parlament de CatalunyaFonaments:

El nostre pronunciament en relació a les eleccions del proper dia 28 de novembre té com a marc bàsic la doctrina social de l’Església, així com la declaració sobre aquesta matèria formulada per la Conferència Episcopal Tarraconense el passat mes d’octubre.

A partir d’aquests fonaments, ens correspon a nosaltres, com a laics catòlics, aplicar-los, d’acord amb la coherència doctrinal i el discerniment cultural, que Benet XVI assenyalava al Plenari del Consell Pontifici per als Laics del 2008, com dos dels criteris necessaris per a l’actuació dels catòlics en la política.

Conclusió:

En línia als fonaments, i en relació a l’acció de govern que s’ha produït al llarg del present mandat, cridem a participar en la contesa electoral. Des del nostre punt de vista cal fer-ho de manera que es garanteixi que el tripartit no torni a formar govern, i també, que el govern que surti dels resultats de les eleccions sigui prou fort per a no necessitar recolzar-se en cap dels partits que han conformat el tripartit.

El tripartit: una acció de govern contrària als principis bàsics de l’Església:

Cal analitzar els fets concrets. En raó d’aquests fets afirmem que la pràctica seguida pel govern del PSC, ERC i IC, i sobre la que ens hem pronunciat moltes vegades al llarg d’aquests quatres anys, ha estat fonamentalment contrària a punts bàsics de la doctrina catòlica. Dotze punts concrets ho constaten:

1. Les polítiques concretes del tripartit han significat, per exemple, la protecció de les activitats dels metges dedicats als avortaments, com el doctor Carlos Morín, fins al seu processament per presumpte delicte d’avortament il·legal i associació per delinquir. Aquesta protecció l’ha dut a terme el Departament de Salud, fins a l’extrem de lliurar documentació incompleta després del requeriment judicial.
2. Amb caràcter més general afirmem que la política seguida ha estat fortament antinatalista: d’una banda fomenten de manera irresponsable les relacions sexuals entre adolescents, nois i noies de 13 anys, fins i tot menys, com ho constaten les publicacions i la web del Departament de Salut i la Secretaria General de Joventut. La visita al seu apartat “SexeJove” és perfectament il·lustrativa d’aquesta forma de procedir.
3. Al mateix temps han generat una cultura oficial en la que l’embaràs és considerat un problema sempre, i rep el mateix tracte que una malaltia, mentre l’avortament és presentat com la solució. Impulsats per aquesta ideologia han comés la irresponsabilitat de suprimir l’acte mèdic en la dispensa de la píndola RU-486. Han volgut impulsar la figura de “l’adolescent madur” per detraure funcions a la pàtria potestat. Fins a 400.000 fulletons va repartir la Generalitat adreçats als alumnes de primària, “A mi també em passa” i “Fes-te’l teu” pels alumnes de secundària, basat només en la cerca del plaer inclòs el foment de la masturbació, l’individualisme hedonista i l’ús del preservatiu, com a grans components de l’educació de nens, nenes i adolescents. Deliberadament es presenta la pràctica sexual deslligada de tot sentit de relació afectiva profunda, d’entrega i de família. La dimensió humana de la maternitat i paternitat no existeix en el marc cultural que insistentment ha estat difonent el govern de Catalunya entre la gent més jove.
4. En un altre ordre de coses, els responsables polítics del govern en matèria de salut s’han declarat reiteradament partidaris d’aplicar l’eutanàsia i l’han defensat com una bona solució, amb totes les implicacions que no poden ser legals, perquè la Generalitat no disposa de les competències necessàries, però sí amb significació pràctica.
5. El govern de Catalunya ha militat de manera extraordinària i radical a favor del procés d’enginyeria social que promou l’homosexualisme polític fins a l’extrem de ser la única institució governamental del món que forma part de la Internacional Gay i Lesbiana, l’ILGA, recolzant les organitzacions d’aquest ideologia amb subvencions desorbitades, promovent-la en l’àmbit de l’educació infantil i primària. Fins i tot, en l’àmbit simbòlic, l’excés ha estat evident, equiparant la bandera d’aquell moviment polític al de Catalunya i Espanya.
6. En el pla de l’ensenyament s’ha produït una important restricció dels drets dels pares a que els seus fills rebin l’educació moral i religiosa que considerin adient. Ha limitat el creixement de l’escola concertada, discriminant-la econòmicament i laboral i ha distorsionat la lliure elecció de centre.
7. Ha propiciat el laïcisme de l’exclusió religiosa a l’escola pública, facilitant l’eradicació de la classe de religió i el coneixement cultural del cristianisme lligat a les nostres tradicions. També ha adoptat una regulació radical en els decrets que incidien sobre els idearis dels centres i la forma d’impartir l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
8. La reforma del Codi Civil català en allò que afecta a la família està marcada per l’intervencionisme, la intromissió, la confusió sobre la naturalesa del fet familiar i allò que la caracteritza com a una institució insubstituïble socialment valuosa, i la ruptura amb els fonaments jurídics, amb el dret consuetudinari.
9. Constatem també el nul ajut econòmic, laboral i social a les mares i dones embarassades. El desinterès pels drets de la dona embarassada a la feina, i la manca d’ajut a les famílies nombroses, que són el fonament de la societat, així com promoure la confusió sobre el model socialment desitjable de família.
10. En definitiva, el tripartit ha actuat contra tres punts considerats com a fonaments per a l’Església, i abastament reiterats per Benet XVI: la protecció de la vida des de la concepció fins a la mort, el matrimoni basat en la unió entre un home i una dona, obert a la descendència, i els drets dels pares a l’educació religiosa del seus fills.
11. Hem de fer esment a l’escandalosa aplicació de la Llei de la Dependència, la insuficient ajuda a les persones en situació difícil per culpa de la crisi econòmica, especialment per allò que fa als desnonaments, les insuficiències alimentàries, els deutes vinculats a situacions vitals i la pobresa infantil. La càrrega de la crisi ha recaigut cada vegada més sobre Càrites i altres organitzacions cristianes, i aconfessionals.

Al mateix temps, i fins l’últim moment, s’han distribuït subvencions basades en el sectarisme. S’ha finançat amb quantitats molt considerables que no guarden cap relació, ni amb el seu nombre de socis, ni els seus recursos propis, ni amb l’activitat social que desenvolupen. Són els casos del Moviment Laic i Progressista, els Ateus de Catalunya, la Lliga per a la Laïcitat, entre d’altres. També considerem incompatible amb la neutralitat pròpia d’un sistema aconfessional, les importants subvencions lliurades a grups que promouen activitats proselitistes i de confrontació amb el Sant Pare en el si de l’Església.