Ja acabant el temps pascual, entre Ascensió i Pentecostes, en aquest mes de Maig dedicat a la Verge, demanarem al Senyor per la Pau a Euskadi i a tot el mon amb la Missa del proper dimecres 15 de Maig a les 7 del vespre a la parròquia de San Agustí de Barcelona.
Pregària del mes d’abril.
Portem ja un any i mig des de que ETA ha anunciat el cessament definitiu de la violència; i, encara que no ha entregat les armes, han passat mes de 3 anys des de l’últim atemptat mortal, a França. Tot donant gracies a Déu, sabem que encara no hem assolit la Pau, que només serà possible quan l’odi i el ressentiment siguin vençuts per la concòrdia i l’amor a l’altre. I es que l’altre – ni que sigui diferent o fins i tot aparentment oposat a mi – no es el meu enemic: “l’altre es un bé per a mi, fins i tot en la política”. “Sense la experiència d’una positivitat real, capaç d’abraçar tot i tots [com la que podem experimentar dintre de l’església], no es possible tornar a començar”. En canvi, quin trist espectacle ens donen els nostres politics cada dia!
Varem celebrà el passat 11 de Abril el cinquantè aniversari de la “Pacem in Terris”, la darrera encíclica del Beat Joan XXIII. Es vivien dies difícils, amb la crisi de Cuba i l’amenaça d’una guerra nuclear global, però el Papa reafirmava el substancial optimisme sobre la humanitat perquè les persones son capaces de bé i de diàleg. La Pau es possible ! Moltes coses han canviat, però l’esperit del document es encara ben viu i fins i tot profètic, quan reclamava una veritable autoritat política mundial.
El Beat Joan XXIII, tot dirigint-se a tots el homes de bona voluntat, va afirmar que la pau era possible, però va aprofundir també les condicions que la fan possible: la centralitat de la persona humana, la inviolabilitat del seus drets, la universalitat del be comú, el fonament moral de la política, la força de la raó i el llum de la fe. L’encíclica va ser la primera obertura a la llibertat religiosa, ampliada i reafirmada poc desprès en el Concili Vaticà II amb la “Dignitatis Humanae”. Es denunciava la guerra nuclear com a possible instrument per fer justícia. El Papa reafirmava els drets fonamentals de la persona com universals, inviolables, inalienables, indivisibles, però juntament amb els deures, doncs no poden haver-hi drets sense deures, encara que el relativisme de aquests 50 anys pretengui afirmar nomes els drets, que sense els corresponents deures resten abstractes o generen parodies de drets com les lleis del avortament i del matrimoni amb persones del mateix sexe.
En aquest mes d’abril tan maco i ple de festes tan boniques i significatives pel nostre poble a Catalunya com Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, demanem a la Mare de Déu que ens faci créixer en l’esperit de concòrdia i de convivència, tot respectant els drets de tots, siguin majories o minories, “amb l’esperit obert a tothom”.