Un fantasma sense existència real, al qual s’ha donat a cridar immigració, recorre Europa. La por a aquest monstre que no és tal està donant lloc a furioses reaccions, i això explica en part el creixement de moviments populistes, encara que cal reconèixer que la crisi econòmica també té a veure en aquesta qüestió.
Davant d’aquesta situació, governs de dretes i d’esquerres adopten mesures extremes contra els immigrants, unes mesures que des de la perspectiva cristiana són impresentables. En aquest sentit, s’emporta la palma la França teòricament progressista d’Hollande i del seu ministre d’Interior, el maçó Manuel Valls. La suposada pàtria dels drets de l’home es dedica a practicar la caça de l’immigrant en raó de la seva ètnia, com s’ha demostrat recentment en el cas de Leonarda Dibrani, l’estudianta gitana d’origen kosovar de 15 anys deportada a Kosovo.
Que la immigració és un fantasma inventat ho diuen les estadístiques. A la Unió Europea, la població estrangera no comunitària és de només el 4,1 %. Si descomptem Letònia i Estònia, que tenen uns forts contingents de població russa que es va instal·lar a temps de l’URSS i que ara es comptabilitza com no comunitària, els països que tenen un pes més gran són Grècia, amb el 7,3%, i Espanya, amb el 6,9 %. A Grècia hi ha una forta reacció xenòfoba. A Espanya, afortunadament, no.
No obstant això, el Govern espanyol ha adoptat una mesura de vergonya: ha tornat a instal·lar en les tanques que envolten Melilla les trucades concertines, una mena de fulles que es barregen en els filats. Aquestes fulles provoquen ferides en ocasions molt greus als que intenten superar la tanca. Cal recordar que aquest sistema ja va ser provat en l’any 2005 pel Govern socialista i les concertines es van retirar dos anys després.
Doncs bé, ara l’Executiu de Rajoy les ha tornat a introduir i això constitueix una vergonya perquè revela una actitud i unes polítiques per solucionar el problema profundament inhumanes. L’argument que tan nociva pot ser per a l’immigrant la concertina com que caigui de la tanca és simplement pervers. La tanca no està allà per fer mal sinó per protegir, i les fulles simplement fan malbé. El delegat del Govern a aquella ciutat autònoma, Abdelmalik El Barkani, no pot utilitzar arguments tan absurds per intentar defensar l’indefensable.
L’ús d’aquesta tanca amb fulles s’ha implantat en un terç de la mateixa, possiblement com a prova pilot, perquè en cas contrari l’ús no tindria sentit. En qualsevol cas, sembla evident que davant el risc dels immigrants optaran per altres entrades.
Davant tota aquesta situació, e-Cristians vol manifestar la seva enèrgica protesta per la decisió adoptada pel Govern del PP. No estem defensant el bonisme o que aquest deixi entrar a qualsevol persona. El que estem dient és una cosa que tot cristià ha de comprendre sense necessitat d’un particular esforç: no tot mitjà per impedir la immigració il·legal és vàlid o bo. Aquesta és la qüestió, i és tan antiga com la civilització: la fi mai no justifica els mitjans.