De ForumLibertas.com
Vivim en la societat on impera la cultura de la desvinculació, la que sosté que tot vincle jurídic o fruit de la tradició, personal o col·lectiu, basat en el compromís religiós o filosòfic, ha de ser adaptat a l’impuls del desig, o destruït, perquè la principal forma de realització personal és individual i passa necessàriament per satisfer la seva pulsió. És el seu imperi, el de la cupiditas, que necessàriament cosifica a l’altre, perquè el seu fi principal és satisfer-nos a nosaltres mateixos. Per aquest motiu el sexe, un dels desitjos més poderosos, s’hagi convertit en un dels eixos de la societat. Només cal observar el tipus de comportaments que molts pares assumeixen dels seus fills, la forma de vestir, especialment les noies, els programes de televisió, encara que el més significatiu segurament sigui el tipus oficial, d’educació sexual que s’imparteix a les escoles que es resumeix en un punt: com mantenir relacions sexuals sense risc d’embaràs. Quin desastre, que immens desastre! Després, el feminisme de gènere criticarà, fins a aconseguir la seva supressió, a les hostesses que acompanyaven els corredors de “Fórmula 1” en els seus recorreguts fins als cotxes i en el repartiment de premis, però al mateix temps aboquen improperis contra qui sosté que és necessària una millor mesura en el vestir de determinades noies. I això és així perquè l’ètica desvinculada és per la seva pròpia ontologia híper individualista, necessàriament fragmentada, i aquesta atomització i subjectivisme condueix a formulacions necessàriament contradictòries, com la de censurar la manera de vestir femenina segons i com. Llegir més.