De Josep Miró i Ardèvol per a ForumLibertas.com
“Sóc un pecador. No sóc un sant. Els sants es reconeixen immediatament. Sóc un bon pecador, un testimoni. Un pecador que els diumenges va a escoltar missa a la parròquia, un pecador amb els tresors de la gràcia divina … en matèria de cristiandat, ningú és més competent que el pecador. Ningú, excepte el sant. És més, en general es tracta de la mateixa persona. El pecador i el sant són dos elements, diguem-ne, integrants; això és, dues parts integrants del mecanisme de la cristiandat. Junts, són indispensables l’un a l’altre“. Això escrivia Péguy, un dels laics que millor ha sabut exposar el misteri de la gràcia, és a dir, de la misericòrdia que brolla incessant de Déu, i és que sense ella, què podríem fer com a cristians? i és que la tensió entre la nostra fe quan és ben viscuda i la cultura que impera en la nostra societat resulta cada vegada més de difícil conciliació. Llegir més.