Declaració d’e-Cristians: Més enllà del que és admissible en una societat democràtica. El gag sobre la Verge del Rocío i l’actitud de les institucions

1. Els fets, la petició a TV3 i les queixes al CAC.
   1. El 4 d’abril el programa “Està passant” de TV3 va emetre un gag sobre la Verge del Rocío extremadament feridor pels catòlics, i pels seguidors de la tradició rociera, que va donar lloc a què 115 particulars i les entitats e-Cristians, la Federació d’Entitats Culturals Andaluses a Catalunya (FECAC) i el partit Valents presentessin una queixa al CAC.
   2. El CAC, en la seva sessió de 19 d’abril, va tractar les queixes presentades i va considerar que ”en el cas analitzat no s’aprecia cap vulneració de la normativa audiovisual”. El programa, segons el Consell, s’inclou en l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i, per tant, nega raó a la queixa, malgrat reconèixer explícitament que “puguin resultar desafortunades, i fins i tot feridores, especialment pel que fa a les persones que professen la fe catòlica”, com així consta a la resposta tramesa a e-Cristians.
2. La resposta d’e-Cristians al CAC i l’escrit a la Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) del Parlament de Catalunya.
   1. L’acord motivat del CAC ha estat respost per e-Cristians, demanant la seva reconsideració, per les raons següents:
      1. Una greu infracció moral. El CAC reconeix que les imatges “puguin resultar desafortunades, i fins i tot feridores, especialment pel que fa a les persones que professen la fe catòlica”. A partir d’aquest fet, cap instància pública, sigui de comunicació o d’altre tipus, pot establir que no vulnera cap norma infringir un dany a un grup de població; específicament els catòlics. En actuar així, estableix un principi intolerable: justificar un dany moral greu, el del sofriment en nom de la llibertat d’expressió.
      2. Una molt greu vulneració de les pròpies normes. Concretament els “Criteris del Consell de l’Audiovisual de Catalunya en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment” de l’any 2002. Vulnera entre d’altres:
         1. ”(…) respecte a totes les Confessions o Entitats religioses, així considerades i reconegudes per l’ordenament jurídic”.
         2. “Respectar els sentiments individuals i col·lectius, de forma que, no s’utilitzin indegudament, encara que es faci en clau d’humor, aquells símbols representatius per a les persones que professen una confessió religiosa”.
         3. “Rebutjar, que en virtut de la llibertat d’expressió, s’emetin apel·latius o expressions formalment injurioses desconnectades de la crítica legítima i innecessàries per al missatge que es vol difondre i que pugui produir un dany injustificat al prestigi de les institucions religioses o a la dignitat de les persones que les representen”.
         4. “Els operadors han d’ésser conscients a priori… mitjançant l’establiment de codis deontològics, de l’actitud a adoptar pel que fa el tractament de les creences o dels símbols religiosos en els programes d’entreteniment i de la seva posterior repercussió i abast que aquest tindrà en el conjunt de la ciutadania”.

• L’omissió de la jurisprudència del Tribunal Constitucional i l’ús esbiaixat de la jurisprudència europea:
  1. Sentència 120/2016, de 23 de juny. El Tribunal Constitucional va avalar la condemna a una persona per difondre missatges ofensius cap a la Verge del Pilar a les xarxes socials, en considerar que aquests missatges traspassaven els límits de la crítica i el debat públic. El programa de Toni Soler “Està passant” a TV3 sobre la Verge del Rocío presenta un gran paral·lelisme.
  2. Sentència 197/2018, de 20 de desembre. En aquest cas, el Tribunal Constitucional va avalar la condemna per la crema d’una imatge de la Mare de Déu del Pilar durant una manifestació, en considerar que la seva conducta no estava protegida per la llibertat d’expressió i que constituïa una ofensa greu als sentiments religiosos dels catòlics.
  3. Sentència 235/2007, del 7 de novembre. En aquest cas, el Tribunal Constitucional va descobrir que l’exhibició pública d’obres d’art que ofenien els sentiments religiosos no estava protegida per la llibertat d’expressió i podia ser sancionada per l’autoritat competent.
  4. Sentència 93/2021, de 10 de març de 2021. Aquesta sentència confirma la condemna penal imposada a un actor que es va despullar en una capella de la Universitat Complutense de Madrid el 2011, simulant una crucifixió. El Tribunal Constitucional considerà que l’actor va vulnerar el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte dels catòlics, en fer un acte que suposava una burla i un menyspreu de les seves creences.
  5. Aquestes sentències mostren que, tot i que la llibertat d’expressió és un dret fonamental protegit per la Constitució espanyola, el seu exercici pot estar limitat quan entra en conflicte amb altres drets, com el dret a la llibertat religiosa i el dret al respecte als sentiments religiosos de les persones.
  6. El CAC omet les referències ben conegudes, entre altres raons perquè estan reflectides en els dictàmens presentats per e-Cristians, del TEDH en aquesta matèria. Concretament, cal destacar els casos d’Otto-Preminger-Institut vs. Àustria (1994) i Wingrove vs. Regne Unit (1996), en els quals es jutjaven actes que, amb l’excusa de la llibertat d’expressió, constituïen ofenses greus als sentiments religiosos d’altres. En aquest cas, el Tribunal d’Estrasburg va entendre que havia de ser aplicable la doctrina del cas Kokkinakis, i acceptar les sentències estatals que consideraven que els fets no quedaven justificats per la llibertat d’expressió i eren motiu d’ofensa religiosa. Literalment: “Un État peut légitimement société nécessaire de prendre des mesures visant à réprimer certaines formes de comportement, y compris la communication d’informations et d’idées jugées incompatibles avec le respect de la liberté de pensée, de conscience et de religion d’autrui (n. 48). On peut légitimement société que le respect des sentiments religieux des croyants tel qu’il est société à l’article 9 a été violé par des représentations provocatrices d’objets de vénération religieuse; de telles représentations peuvent passer pour une violation malveillante de l’esprit de tolérance, qui doit aussi caractériser une société démocratique” (n. 47).

3. Un tracte discriminatori per part de TV3. Hi ha dos antecedents recents de programes d’humor a TV3. El primer, el passat mes de gener i al programa Zona Franca d’Atomic Beat Media es va produir un gag en forma de consultori polític i en clau d’humor en el qual en un moment determinat van associar el PSC i una imatge de l’esvàstica. Era una paròdia, era humor, però era realment de molt mal gust i així ho va entendre TV3, que va considerar que “s’han traspassat els límits”. La resposta va ser ràpida i radical. Van acomiadar l’humorista Manel Vidal i van suprimir el programa de la xarxa.

El segon, l’octubre del 2022 i amb motiu d’un programa d’humor sobre la reina Leticia que tenia un contingut groller i sexual. Van censurar el programa i van justificar el perquè d’aquesta radical acció. Ho va fer el director de continguts, Cristian Trepat Rivera, el mateix que defensava que estava molt bé el programa sobre la Verge del Rocío.

Aquest fil de Twitter de com Cristian Trepat Rivera, tan comprensiu amb el maltractament a la Mare de Déu, justificava perquè sí que calia censurar el gag dedicat a la reina Leticia: (Oct 25, 2021):

“Així, el fragment es demana suprimir per una qüestió de CRITERI. Com a televisió pública no podem acceptar creuar segons quines línies vermelles, tampoc en l’humor, ni tan sols emparades sota el pretès paraigua de la llibertat d’expressió”.

“Tenim una responsabilitat com a servei públic i no podem descuidar: els referents d’humor en català que creiem a les xarxes no es poden construir des d’aquest contingut xapucer, fora de to i, per què no dir-ho, més típic d’una època feliçment superada”.

“No són els valors que volem transmetre al públic jove. I la nostra responsabilitat és cuidar els continguts, marcar la línia editorial i fer respectar-la. Res a veure amb la censura”.

“Perquè, ho sento, però es miri com es miri es tracta d’un xiquet manifestament masclista i misògin (i per acabar d’abonar-lo amb un punch-line pedòfil, que Peyu no ha penjat), que a més no té cap gràcia, perquè va en la línia d’humor bàsic del tipus «pipi, caca, cul»”.

“Amb l’objectiu de protegir el programa i de blindar-nos de crítiques (que haurien estat justificadíssimes) es va demanar retirar aquest xiquet. Res més que això”.

“El CRITERI hagués estat el mateix si s’hagués fet amb qualsevol altra dona, sigui poderosa o no. El xiquet és denigrant cap a les dones, i hauria de ser ofensiu per a tots”.

3. La conclusió és que TV3 retira programes i acomiada malgrat que siguin d’humor, si l’afectat és un partit polític important o la reina Leticia. D’acord amb el director de continguts de TV3: “el CRITERI hagués estat el mateix si el xiquet s’hagués fet amb qualsevol altra dona, sigui poderosa o no”. Però vistos els resultats, s’exclou d’aquesta consideració a Maria, mare de Jesús.
4. De tot plegat es fa evident que la llibertat d’expressió humorística té límits: raons ètiques, criteris d’autoregulació, jurisprudència i precedents. Però malgrat tots ells, TV3, CAC i la majoria de la Comissió del Parlament (ERC, Junts i Comuns) de manera arbitrària, discriminatòria i injusta, no volen aplicar-los quan el subjecte són els catòlics, malgrat reconèixer que el programa els ha ferit.
5. Perquè és una actitud inamissible en una societat democràtica:
   1. No es pot acceptar que infligeixi dany a cap comunitat o grup des de les instàncies públiques. Es tracta de la pràctica d’unes institucions públiques que són excloents, i valoren els fets, no en funció de raons objectives aplicables, sinó en funció de qui són els afectats.
   2. Les institucions i entitats catalanes han de complir amb la pròpia normativa. També han de considerar la jurisprudència aplicable. No fent-ho perden tota credibilitat i legitimitat.
   3. No podem acceptar un tracte discriminatori des de les instàncies públiques, des de la televisió pública per fets equivalents: donar un tracte diferent si fa referència a la Verge del Rocío, a si l’ofès és un partit polític (PSC) o la reina Leticia.
   4. La reiteració per part del mateix productor, Toni Soler, i el seu entestament que es remunta a 2003, i l’acceptació de TV3 d’aquesta conducta volgudament blasfema.

Conclusions:

Demanem a la Sindicatura de Greuges: Que, en raó de les seves atribucions, actuï amb diligència prenent en consideració tots els fets, i restableixi la necessitat d’aplicar la regulació vigent sobre programes d’entreteniment i el fet religiós.

Petició al CAC: Demanem que revisi el seu acord a partir de les raons objectives aportades, i apliqui la regulació per ell establerta.

Petició als grups Parlamentaris: Demanem que presentin una proposició de llei per convertir la norma del CAC de 2002 en un projecte de llei a fi de garantir el seu compliment.