Josep Miró i Ardèvol
Aquest dilluns 29 de maig vaig publicar el meu últim article a La Vanguardia després de tres dècades de col·laborar-hi, va ser el meu comiat i en aquests termes ho vaig fer: «Adéu».
Quan alguna cosa a la qual un se sent vinculat es perd, resulta inevitable revisar amb tranquil·litat i cor sincer allò fet en el temps transcorregut, no tant per enyorar com per comprendre. La meva primera impressió, perquè són coses que cal madurar, és que, per als que pensen i actuen en els meus termes, els espais públics a Catalunya estan cada cop més tancats. L’historial, el currículum, si vostès volen, allò que s’ha fet i el que encara es percep que es pot fer, no compten per a res. Llegir més.
