Comunió i Alliberament: Eleccions Generals, una ocasió per recuperar el sentit de la política

Comunió i Alliberament a Espanya ha fet públic un judici relatiu a les properes eleccions generals del 23 de juliol. És una ocasió privilegiada per aprofundir en la novetat de la trobada amb Crist a través del carisma.

El primer i fonamental fet polític és l’existència de la comunitat cristiana que fa possible la trobada amb Crist, esperança per a tot home sigui quina sigui la circumstància en què es troba. Aquest és el document:

Eleccions Generals: una ocasió per recuperar el sentit de la política

Després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig passat, el president del Govern ha decidit convocar Eleccions Generals el proper 23 de juliol. Aquesta convocatòria ens urgeix novament a participar com a protagonistes de la vida comuna de la nostra societat, partint de la nostra experiència de fe que ens llança a dialogar i construir amb tots. Per això proposem la nostra mirada sobre aquest moment que considerem crucial per a la vida del nostre país. Estem cridats, com ens recorda el papa Francesc, a sortir al pas de la «pèrdua d’aquest sentit de la responsabilitat fraterna», sobre el qual es basa tota societat civil» (Fratelli tuƫ 40).

Per què ens interessa la política?

La nostra fe té a veure amb tots els aspectes de la realitat. La política fa referència a l’ordenament de la societat, a la possibilitat d’afavorir una bona vida a través de les lleis i l’acció de govern. La política no és portadora del sentit de la vida, ni dóna la felicitat, ni salva el món, però apropa o allunya la justícia, promou o dificulta la llibertat. Tot això ens provoca a fer un judici, especialment ara que arriba aquesta convocatòria electoral. No fer-ho significaria incórrer en la reducció d’una Església sense món, davant la qual ens advertia Luigi Giussani, fundador de Comunió i Alliberament.

La comunitat cristiana en el context sociocultural d’aquest moment

La nostra societat viu un procés de canvi cultural accelerat, en què han caigut moltes certeses compartides, i en què la tradició cristiana no deixa de perdre pes i influència. És una dada de què hem de treure conseqüències, sense oblidar la responsabilitat de custodiar i comunicar la dignitat de la vida humana sense reduccions, en tota la seva amplitud i en qualsevol circumstància.

La tasca d’edificar un món més humà, més conforme als valors que aclareix i explicita la fe, no correspon als partits polítics, sinó als subjectes socials a través del testimoniatge, l’educació i les obres. Per això, el reclam més essencial que fem a la política és generar espais de llibertat real (llibertat religiosa, llibertat d’educació, llibertat d’iniciativa econòmica, social i cultural).

Això no vol dir indiferència respecte de les agendes polítiques o les lleis. En aquest moment, cal valorar quina fórmula política ofereix millors garanties per preservar aquest criteri fonamental i alguns valors essencials per a la convivència, sabent que aquest judici és contingent i que no suposa cap xec blanc.

D’altra banda, les respostes polítiques són sempre imperfectes i aproximatives, fruit d’acords entre posicions diferents. D’aquí ve la necessitat d’un gran realisme, perquè la política no pot resoldre problemes l’arrel dels quals està en l’àmbit de la societat.

Una mirada al moment polític actual

Contemplem amb preocupació certs aspectes de l’actual moment polític:

  • S’està produint un qüestionament pràctic del pacte constitucional mitjançant la ruptura de grans consensos i l’assalt de les institucions. Ens preocupa especialment l’intent de control del poder judicial.
  • Assistim a un intent de provocar des del poder un canvi cultural mitjançant processos d’enginyeria social a través de l’aprovació de lleis radicals i sectàries com les d’Eutanàsia, Avortament, Memòria històrica, Llei Trans, Educació, així com l’intent de redefinir la família . En totes aquestes iniciatives s‟observa una substitució de la realitat per projectes ideològics caracteritzats en molts casos per la demagògia i la superficialitat.
  • Tot això assenyala el final de la cultura del consens inaugurada a la Transició, cosa que es reflecteix en l’apogeu de la dialèctica dels contraris, amb una polarització exacerbada que impedeix una veritable conversa nacional. La política no ha d’esdevenir mai una trinxera, ha de ser un lloc de discussió i, quan sigui possible, d’acord.

La responsabilitat de votar

Des de la nostra experiència i tradició, sorgeix una mirada que permet establir prioritats a l’hora d’exercir el vot, que sempre és contingent i no suposa cap adhesió partidista. El judici sobre la política, també sobre el vot, no és per a nosaltres una qüestió individual, té una dimensió comunitària. L’intent de jutjar plegats forma part de la nostra experiència de comunió.

En síntesi, el nostre vot ha de donar suport a una fórmula política (viable) que promogui:

  • Revitalitzar el Pacte Constitucional perquè protegeix un estil de convivència que s’acosta o fa més factible l’ «amistat cívica» . Sabent que no és perfecte, no s’entreveu una alternativa millor a aquest marc.
  • El respecte i la dignitat de les institucions , perquè això afavoreix una convivència tranquil·la i prevé davant les arbitrarietats del poder.
  • Més societat i millor Estat . L’Estat té una funció important al servei del bé comú, però rebutgem l’ adoctrinament ètic i l’intervencionisme cultural , especialment reflectit en algunes lleis recentment aprovades. Per contra, l’Estat ha de respectar i valorar els diversos subjectes socials.
  • La llibertat dels subjectes socials i la valoració positiva de la seva aportació al bé comú de famílies, associacions i comunitats religioses.
  • La llibertat deducació és un dret fonamental, també és la millor garantia per al pluralisme i la convivència harmònica.
  • La llibertat de l’Església és per a nosaltres una qüestió cabdal perquè el fet que l’Església existeixi amb totes les seves dimensions coincideix amb el bé del món.
  • La valoració de la família com a factor essencial d’educació, harmonia i estabilitat, i com a àmbit privilegiat per cuidar i promoure la vida.
  • La cohesió social i la viabilitat del sistema de benestar , tenint molt presents els més vulnerables: aturats de llarga durada, immigrants, ancians sols, malalts terminals i els no nascuts.

D’aquest conjunt d’elements sorgirà un vot que és (per definició) contingent i està lligat a un moment històric ia un espai concret.

En aquest moment ens il·lumina especialment aquest text del llavors cardenal Ratzinger al seu llibre Fe, veritat, tolerància:

«En el curs de la nostra història humana no existirà mai un Estat absolutament ideal i mai no podrà establir-se un ordenament definitiu de la llibertat (…) Podrem establir ordenaments que seran únicament relatius (…) però hem d’esforçar-nos per arribar a la màxima aproximació al que és veritablement just.

En l’àmbit de cada present concret, la nostra tasca consistirà a lluitar per conservar el bé que així s’hagi aconseguit, superant el mal existent i defensant-nos contra la irrupció dels poders de la destrucció».

Juny 2023

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.