Josep Miró i Ardèvol
Durant dècades del segle passat Vladimir Ilitx Uliánov, àlies Lenin, va ser l’home més important del seu temps Teòric, líder revolucionari, cap de govern, el seu exemple, els seus textos, van semblar dominar el món i ser la gran font d’inspiració que ho havia de canviar tot. La seva obra era objecte de culte, no només entre els seus, que eren molts, sinó en tot revolucionari que s’apreciés com a tal. Encara més, constituïa una font de saber acadèmic que va donar lloc a milers d’exegesis, gloses i cometaris en llibres i articles. La seva herència fonamentava a règims que incorporaven la major superfície i població de tot el món. La seva paraula era canònica, i la seva vida va ser la d’un triomfador. Va dirigir una revolució guanyadora contra un imperi i un règim mil·lenari, el tsarisme, i ell mateix es va convertir en el nou governant indiscutit. La seva paraula no només era llei, sinó la vida i la hisenda de tots els altres. Va concebre un règim i un estat a imatge i semblança seva, i després de la seva mort, estranya i dolorosa, es va produir durant moltes més dècades un culte laic al seu cos momificat i guardat en un mausoleu a la Plaça Roja de Moscou. Llegir més.
