Josep Miró i Ardèvol, publicat a La Vanguardia el 10-1-2023
Vivim en un període històric de crisis acumulades: l’última desplaça l’atenció de la precedent, però totes continuen vives i actuant, perquè les institucions públiques són incapaces de resoldre-les. És el símptoma d’un final d’època.
La disrupció és una altra cosa i l’etimologia ho assenyala. Vol dir ruptura, i resulta de l’aparició d’una cosa radicalment nova, que torna obsoletes determinades pràctiques precedents. La covid n’és un exemple ben recent i aquest any que comença ho serà la intel·ligència artificial (IA), com ho constata l’ús en obert de ChatGPT ( GPT-3) i DALL- E com a generador d’imatges.
La IA reportarà –ja ho fa– beneficis, però també problemes greus. Per exemple, sobre l’ ocupació i, sobretot, el més perillós i desatès: el problema d’alineació, que designa la possibilitat de no poder controlar-la i genera conseqüències que ens poden fer mal, però no a causa d’una espècie d’autoconsciència malèfica, sinó que la IA, perseguint una finalitat específica bona, causi una tragèdia col·lateral no prevista. Hi ha precedents, si bé modestos, com quan un programa d’IA per seleccionar bons llogaters als Estats Units va adquirir un biaix racista.
Tota gran crisi genera al seu torn una disrupció, i aquestes són portadores de crisis. És aquest complex joc d’intercanvis, acumulació i abundància de totes dues el que converteix en insòlitament perillós el temps en què vivim.
Però, què hi podem fer? Prendre consciència i fugir de la ignorància. Assumir com a prioritària la necessitat de recuperar el nostre sentit moral; és a dir, la capacitat per conèixer i practicar (i això són les virtuts) el que és bo, just i necessari, i definir el veritable, com en el model aristotèlic-tomista- macinterià, sense confondre’l amb el que desitgem o el que ens convé. Això, i entendre que l’ideal de progrés, com una finalitat i no com un simple mitjà, és un error terrible, i que el progrés només aconsegueix el seu ple sentit en la mesura que conserva les coses bones, les millora o les fa renéixer, és a dir, florir a partir de les arrels.
O anem per aquí o prendrem mal.
