La Europol alerta els països membres sobre les activitats del crim organitzat davant l’obertura cap a l’EstL’últim informe d’Europol apunta, com un dels perills de l’ampliació de la Unió Europea, la implantació de màfies procedents dels nous països, que són membres des de l’1 de maig de 2004: Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Malta, Polònia, República Txeca i les repúbliques bàltiques de l’antiga Unió Soviètica (Estònia, Letònia i Lituània). La policia europea, amb seu a La Haia (Països Baixos), assegura que l’obertura cap a l’Est brinda noves possibilitats per al crim organitzat, ja que moltes de les bandes que operen als tradicionals països europeus estan implantades o procedeixen dels estats que s’acaben d’incorporar. Actualment, el nombre de grups organitzats que operen a Europa se situa per sobre dels 4.000 i, segons les xifres que utilitza l’europolicia, al voltant de 40.000 persones van ser identificades el 2003 com a membres actius d’aquestes bandes, tal com informàvem en un anterior article publicat el 29 de gener passat (veure aquí).
Carn de màfies
L’informe d’Europol és analitzat amb especial atenció per la policia espanyola i molt especialment pels cossos de seguretat amb competències a Catalunya, perquè és el lloc de passada obligat per als immigrants que entren a Espanya procedents de l’Est i per ser un territori on les màfies especialitzades en immigració il·legal estan bé implantades. De fet, aquests dies s’està celebrant el judici a Barcelona contra 3 presumptes membres d’una banda que es dedicava a l’explotació sexual d’adolescents romaneses, que eren portades amb enganys per vendre-les després com si fossin una vulgar mercaderia.
Una jove de 15 anys va destapar la trama, ja que va poder eludir la vigilància a la qual la sotmetien i presentar-se a la policia. El cas es remunta a l’estiu de 2002 i l’adolescent romanesa havia estat venuda per 1.500 euros com a esclava sexual. Després de passar per un autèntic infern, reclosa en una situació inhumana (per exemple, la van obligar a tenyir-se el cabell, maquillar-se i vestir-se amb roba seductora per aparentar ser major d’edat), obligada a prostituir-se als voltants de l’Avinguda Diagonal i les Rambles de Barcelona i agredida sexualment en diverses ocasions, va poder finalment escapar i presentar-se a la comissaria de policia un 6 de setembre. Es tracta d’un dels molts casos amb els quals operen aquests grups dedicats al tràfic de dones. Les màfies romaneses actuen a Catalunya traient el màxim profit de les seves delictives operacions. Hi ha ocasions en què les mateixes furgonetes que porten fins a Romania els objectes robats a Catalunya tornen carregades de persones que han estat “reclutades” amb la promesa d’un futur millor i que, gairebé totalment, acabaran exercint la prostitució, com explica l’inspector en cap de la secció del crim organitzat del Cos Nacional de Policia, Antonio Jiménez.
Lleis, però també solidaritat
L’avís d’Europol és motiu de reflexió per a l’actual govern espanyol, que té plantejada la difícil papereta de modificar una Llei d’Estrangeria que no acaba de solucionar els problemes derivats de la immigració il·legal, sobretot pel que fa a l’arribada de pasteres a Espanya a través de l’Estret de Gibraltar i en les costes de l’arxipèlag canari, un fenomen que constantment provoca pèrdues de vides humanes. Sense anar més lluny, el 17 d’abril passat, morien en aigües de Fuerteventura 15 persones en naufragar dues pasteres en què viatjaven amuntegades. I el 2003 van morir un total de 165 immigrants quan intentaven arribar a Espanya de forma clandestina. Només reivindicaven el seu dret a viure més dignament (veure aquí).
Les primeres propostes de l’equip de José Luis Rodríguez Zapatero, en el sentit de regularitzar els “sense papers” a través d’un reglament que l’anterior govern va deixar pendent d’elaborar, ha provocat ja algunes reaccions per part d’aquells que consideren que pot tenir un perniciós “efecte crida” i que el que cal fer és reforçar la vigilància i el control de fronteres. El problema, però, és molt més complex i requereix una visió global més àmplia que la plantejada en qualsevol d’aquestes dues propostes. Es tracta també de desenvolupar, entre altres coses, polítiques de cooperació que no es limitin a casos puntuals i països concrets, sinó que siguin un punt de referència per a tots els països rics a l’hora d’establir la seva política internacional. I, evidentment, que les mesures anteriors vagin acompanyades d’un efectiu control de fronteres que impliqui els dos governs afectats: el del país que rep els immigrants, però també el del país que els “exporta”.
La immigració no ha de ser tractada només com un problema d’ordre públic. En el cas concret d’Espanya, a més del necessari control de fronteres i dels acords als quals es pugui arribar amb els països d’origen d’immigrants il·legals, cal establir mesures legals i socials que permetin un digne sistema d’acollida per als quals ja han arribat, i que aquestes mesures contemplin també com a objectiu la plena integració social, legal, laboral i lingüística dels immigrants, així com el reconeixement del reagrupament familiar, com es demana en el punt 5 del Pacte per la Vida i la Dignitat. Un punt de vista que és compartit plenament per l’Església.
L’Església, a les arrels
La Santa Seu, en un comunicat fet públic davant la Comissió de Drets Humans de Ginebra el 8 d’abril, ha denunciat que el tràfic d’éssers humans és la pitjor violació dels drets dels immigrants i ha exigit a la comunitat internacional que vagi a l’origen de les causes per solucionar el problema. L’arquebisbe Silvano Tomasi, observador permanent de la Santa Seu davant les Nacions Unides i institucions especialitzades, va constatar en la seva intervenció que, “entre les violacions dels drets dels emigrants, el tràfic d’éssers humans és la pitjor. Afecta un milió de persones transportades anualment a través de les fronteres nacionals… Implica diversos tipus d’explotació de nens, dones i homes i els sotmet a condicions d’esclavitud en el treball, als abusos sexuals i a la mendicitat, treu a les persones la dignitat que Déu els ha donat i alimenta la corrupció i el crim organitzat. El tràfic d’éssers humans ha passat a ser una indústria de milers de milions de dòlars”.
De la mateixa manera, sobre els orígens del problema, monsenyor Tomasi afirma que, “en l’arrel de la immigració, ens trobem sovint amb la pobresa extrema i amb l’atractiu de possibles llocs de treball més lliures i humans als països de destinació, com reflecteixen poderosament els mitjans de comunicació globals”. Com a possibles solucions al conflicte, l’arquebisbe proposa polítiques de lluita contra el tràfic d’emigrants que contemplin els següents elements:
- “Cooperació internacional en la prevenció i en la persecució dels traficants, així com en la rehabilitació de les víctimes”.
- “Polítiques d’immigració menys restrictives i més realistes”.
- “La promoció concertada i sostenible del desenvolupament econòmic i social als països pobres”.
- “Una formació continuada en una cultura dels drets humans i del respecte de la dignitat de cada persona”.