Entre altres informacions, avui publiquem: el president del Parlament de les Religions acusa les confessions monoteistes de ser “la base de les guerres” TEMES D’AQUESTA SETMANA:
El president del Parlament de les Religions acusa les confessions monoteistes de ser “la base de les guerres”
El president del Parlament de les Religions del Món, el nord-americà Dirck Ficca, acusa les confessions monoteistes, amb l’excepció del budisme, de ser “la base de tota la violència i les guerres que han afectat el món occidental des de fa més de 2.000 anys”. Però el màxim responsable de l’organisme interreligiós, un col•lectiu que aglutina persones de totes les creences, ignora en aquestes declaracions, publicades el diumenge 25 d’abril pel diari EL MUNDO, que les anomenades guerres de religió europees es van acabar l’any 1674 i que, des del 1789, el laïcisme nascut de la Revolució Francesa i tots els corrents no religiosos posteriors, sobretot el nazisme i el comunisme, han estat els principals causants de milions de morts com a conseqüència de guerres, violències i genocidis comesos durant més de 300 anys (els més cruels de la història). En el cas del comunisme, a més, la violació sistemàtica de drets humans bàsics (a la vida, a la llibertat d’expressió i associació…) es manté encara avui a diversos països. La Xina, Corea del Nord i Cuba en són tres exemples clars.
Sorprèn, d’altra banda, que el president del Parlament de les Religions del Món, una organització que teòricament aposta per la pau i la fraternitat universal, posi el budisme com el gran model de defensa d’aquesta causa. Concretament defineix aquesta religió com “la que té menys tendència a la guerra o a la violència”. Certament el budisme està contribuint positivament a la lluita per la pau, però no es pot dir que estigui lliure de capítols foscos en aquest terreny. Per exemple, en un conflicte ben actual com és el de Sri Lanka, una de les faccions enfrontades, els zingalesos o srilankesos, són budistes i lluiten contra els tàmils (hindús). Si mirem el passat, a més, trobem que hi ha hagut cossos militars d’inspiració budista, sobretot al Japó durant tota l’Edat Mitjana i fins al segle XVIII. Els líders d’aquesta confessió tenien el seu exèrcit i sovint utilitzaven les armes.
Dirk Ficca, després d’acusar l’actual president George Bush de “manipular el nom de Déu” per fer la guerra, aprofita la seva estada aquests dies a Espanya, on es prepara la reunió que el Parlament de les Religions viurà del 7 al 13 de juliol a Barcelona en el marc del Fòrum de les Cultures 2004, per carregar contra l’Església catòlica i els bisbes espanyols. Diu que ha trobat “profundes reticències” en la jerarquia de cara a participar activament en la trobada, on lògicament seran presents bisbes, sacerdots, religiosos, religioses i laics malgrat algunes actituds dels organitzadors poc comprensives amb la majoria catòlica que hi ha a Espanya. Les declaracions de Ficca,, que són injustes, desequilibrades i acusadores, no es corresponen amb l’esperit de concòrdia que hauria de tenir un organisme de més de 100 anys com és el Parlament de les Religions del Món.
El govern francès ja insinua que la llei que prohibeix símbols religiosos a l’escola pública no es podrà aplicar
La llei que prohibeix l’exhibició de símbols religiosos als col•legis públics francesos, un text aprovat recentment per l’Assemblea Nacional, no es podrà aplicar en els termes amb què va quedar redactada. Ja ho reconeix el Ministeri d’Educació, que acaba d’enviar una circular on mostra més flexibilitat davant el tema, ja que preveu que, per exemple, milers de noies s’haurien de treure el mocador que porten habitualment al cap. Segons publica el diari EL PAÍS el divendres 23 d’abril, l’executiu de Jacques Chirac i Jean-Pierre Raffarin manté la prohibició de signes “que manifestin ostensiblement una pertinença religiosa”, però qualifica d’acceptables “accessoris i peces de roba que, fins i tot encara que es portin en certs casos per motius religiosos, també s’exhibeixen habitualment al marge de qualsevol significació confessional”.
Aquesta suavització, però, es basa en el mateix missatge laïcista de sempre: El símbol o la peça de roba només és acceptable si no es mostra per motius religiosos. I la “solució” institucional per no aplicar estrictament la llei, tenint en compte l’onada de protestes que es pot produir molt aviat, especialment de ciutadans musulmans (un total de 5 milions arreu del país), és simplement buscar o inventar orígens no religiosos per a la roba o les imatges que els alumnes puguin exhibir el curs vinent. El laïcisme de l’exclusió religiosa es continua mostrant des del govern francès com la gran excepció europea. França és l’únic país on els responsables polítics entenen la laïcitat com la necessitat d’expulsar el fet religiós de la vida pública, un criteri que necessàriament canviarà per les desastroses conseqüències socials que està tenint.
La Generalitat crea una comissió per un llenguatge no xenòfob, però de moment només pensa en els musulmans
La Generalitat de Catalunya va decidir a principis d’abril, coincidint amb una trobada del conseller en Cap, Josep Bargalló, amb representants musulmans, crear un grup de treball que promogui entre els ciutadans un llenguatge neutre i no xenòfob. En una segona fase, s’hi integraran el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), els mitjans de comunicació públics i els privats que ho desitgin, amb la idea d’incorporar aquest criteri en els seus llibres d’estil. La iniciativa està molt bé, però s’hauria d’estendre a totes les confessions religioses presents a Catalunya, ja que tots els seus creients poden patir agressions verbals.
¿És més xenòfob ofendre públicament els creients musulmans que ridiculitzar, per exemple, l’Eucaristia en què participen cada setmana centenars de milers de ciutadans cristians de Catalunya? Qualsevol acció política per un llenguatge no xenòfob, encara que es faci pensant en un col•lectiu minoritari determinat, no pot quedar limitada només a aquest sector social, i encara menys si tenim en compte que recentment alguns mitjans han atacat sense miraments la fe cristiana, majoritària a Catalunya, des de diversos espais audiovisuals. El diari AVUI explicava, en la seva edició del dimecres 7 d’abril, que “una de les prioritats del govern tripartit és aconseguir una relació fluïda amb els diferents col•lectius que viuen a Catalunya”, i afegeix que “amb cada comunitat es buscarà la reflexió i el debat constant amb l’objectiu que se sentin més còmodes en la realitat catalana”. S’aplicarà aquest principi als catòlics?
Un nou enfrontament a les Moluques (Indonèsia) provoca almenys 31 morts, 180 ferits i una església cremada
Les illes Moluques (Indonèsia) van ser escenari d’un nou enfrontament el diumenge 25 d’abril, amb un balanç provisional de 31 morts, 180 ferits i una església cremada. Diversos grups de musulmans es van introduir violentament en una manifestació que havia estat organitzada a la capital de l’arxipèlag, Ambon, per ciutadans partidaris de la independència d’aquest territori, que són cristians. L’atac va provocar una autèntica batalla campal amb la participació de la policia, que va disparar trets de foc real, i fins i tot l’esclat d’una bomba. Els violents, tot i que molts mitjans de comunicació els vinculen al cristianisme, són una minoria dins la comunitat creient d’aquesta confessió. La Comunió Indonèsia de les Esglésies (PGI), la principal organització protestant del país asiàtic, ha condemnat rotundament els fets. El seu president, Natan Setiabundi, va aclarir el dimarts 27, en declaracions a l’agència MISNA (www.misna.org), que “la manifestació va estar organitzada pel moviment República de Moluques del Sud, un grup minoritari del qual l’Església ja es va desmarcar fa temps”. En aquesta línia, va instar “els creients de totes les confessions a tenir gestos concrets perquè el país recuperi la calma”.
Segons la premsa local, aquest greu incident té a veure amb el conflicte entre independentistes de la República de Moluques del Sud i grups fidels al govern de Jakarta, que ha causat 7.000 morts i desenes de milers de desplaçats des de 1999. La guerra es va acabar oficialment a la primavera del 2002 amb un acord signat a Malino (Sulawesi) entre musulmans i cristians. L’enfrontament entre les dues comunitats es remunta, de fet, al 1950, any en què Indonèsia, un país on el 90 per cent de la població és musulmana, es va annexionar les illes, antiga colònia holandesa.
La premsa espanyola, però, torna a caure en el llenguatge simplista que vincula violència a fet religiós. “Nous enfrontaments entre musulmans i cristians a les illes Moluques” i “enfrontaments religiosos a Indonèsia”, titulaven respectivament els diaris ABC i EL PAÍS el dilluns 26. Aquests i altres rotatius ignoren després els comunicats de condemna expressats pels representants cristians més autoritzats.
Aquesta setmana proposem…
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE ROSA, EL SOMRIURE DE LA FE
Tindrà lloc el dijous 29 d’abril, a les 21.00 hores, al cor central de la Catedral de Barcelona. El llibre Rosa, el somriure de la fe és un recull de textos sobre la vida i el testimoni de qui va ser delegada diocesana de Pastoral de Joventut, Rosa Deulofeu, que va morir el 5 de gener després de mig any de lluita contra una malaltia irreversible. Abans de l’acte, a les 20.00 hores, tindrà lloc l’habitual Escola de Pregària de Joves que presideix normalment l’arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, tots els últims dijous de cada mes.
EL DEBATE
Amb diverses ponències dedicades a la premsa espanyola i l’Església, tenen lloc el dimecres 28 i el dijous 29 d’abril a la Universitat San Pablo-CEU de Madrid.
FESTIVAL INFANTIL DE LA CANÇÓ MISSIONERA 2004
Després de l’edició juvenil, que es va celebrar els dies 24 i 25 d’abril a Granada, la infantil tindrà lloc els dies 1 i 2 de maig a Logronyo. Per a més informació, es pot contactar amb els organitzadors, Cristians sense Fronteres (San Bernardo, 79, 28015-Madrid). Fax: (0034) 91-5943532.
PRESENTACIÓ DE IL SENSO RELIGIOSO (EDICIÓ CATALANA)
Tindrà lloc el dimarts 4 de maig, a les 19.00 hores a la seu central de la Universitat Abat Oliba-CEU (carrer Bellesguard, 30, Barcelona). Hi intervindran Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians, i monsenyor Lorenzo Albacete, teòleg, físic i columnista del diari THE NEW YORK TIMES. La presentació d’aquest llibre escrit per Luigi Giussani, editat en català per Encuentro, s’emmarca en les celebracions del 50è aniversari del moviment eclesial Comunió i Alliberament, fundat a Itàlia pel mateix Giussani.
CICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE ELS 7 PRIMERS CONCILIS
Tindrà lloc els dimecres 5 i 12 de maig, a les 19.30 hores, a la sala d’actes de la Balmesiana, a Barcelona (carrer Duran i Bas, 9). Francesc Canals, catedràtic de Filosofia i membre emèrit de la Pontifícia Acadèmia de Sant Tomàs, parlarà sobre els 7 primers concilis i la formulació de l’ortodòxia catòlica.
EXPOSICIÓ DE LA PIETÀ DE MIQUEL ÁNGEL PER INTERNET
Les espectaculars fotos de La Pietá de Miquel Àngel que s’estan exhibint al Vaticà, es poden veure a través d’Internet. La col•lecció recull imatges que el famós fotògraf austríac Robert Hupka va prendre tot sol amb l’obra mestra de l’artista quan aquesta es trobava a Nova York. La seqüència de fotos és en aquesta web: www.arstella.fr.