“L’única manera de conèixer una cosa és entrant-hi en relació”, diuen a l’escriptor AlzamoraEl passat 16 d’abril vam llegir un article publicat en el diari AVUI titulat «La santa fal·làcia», de l’escriptor Sebastià Alzamora. Davant de la serietat dels temes que s’hi tractaven, ens hem sentit obligats a valorar la consistència de certes afirmacions, que no es corresponen amb la nostra experiència.
Serem desordenats ja que no pretenem refutar els arguments de l’article sinó només objectar en el judici que els és subjacent. Tenint, per tant, aquest fi, partirem de la lectura de Nietzsche, a qui en l’article es recomana de llegir.
Nietzsche, doncs, ens diu: «Un dia, el viatger va tancar la porta rere seu i va plorar. Després, es va dir: “Aquest desig ardent del que és autèntic, real, no aparent, como l’odio…”». En aquest petit fragment de la seva obra, el filòsof alemany s’adona, de forma genial i dramàtica, que té un desig de felicitat al qual no és capaç de donar resposta.
Com Nietzsche, nosaltres tampoc ens podem donar resposta a aquesta set de veritat, de bondat i d’autenticitat. Seria una falta total de realisme pensar que un home pot acomplir la seva vida únicament amb les seves forces limitades, sense cap factor extern. Tanmateix, aquesta falta de realisme, aquesta pretensió, la trobem en la totalitat dels éssers humans. Això, i no pas una altra cosa, és el que l’Església anomena pecat original.
La Passió de Crist, que l’article utilitza com a excusa per enfrontar-se a l’Església catòlica (i de pas amb la resta de les religions monoteistes), és simplement una representació artística que intenta mostrar les últimes hores de Jesucrist, que, segons el cristianisme, és la resposta a aquest desig de tot home i que fins i tot Nietzsche reconeix. Però… ¿com pot Crist donar una resposta? Si, com diu l’article, la doctrina catòlica consistís en una exaltació del sofriment humà, seria una resposta verdaderament estúpida, obscena i antinatural (hi estaríem d’acord). Però… ¿com podria sobreviure i sostenir-se durant més de dos mil anys una tradició i una cultura que es basa en el dolor i en el sofriment humà?
Aleshores, ¿què és el cristianisme?, ¿què és el que origina aquest fet que és l’Església i que ha perdurat fins als nostres dies? Una humanitat nova, de què no es parla en absolut en aquest article. Suposem que la raó d’aquest silenci es deu simplement al fet que l’autor no en té experiència.
A més, i en contra del que es diu en l’article, en cap cas Crist va introduir en la història un menyspreu per l’ésser humà, sinó que contràriament va abraçar les prostitutes, les viudes, els cecs i els lladres, i els va valorar per la seva dignitat humana, i no pas pels errors o per les faltes que havien comès, cosa que es diferencia del que era comú en aquella època tant en la cultura jueva com en la cultura romana.
I aquesta novetat se segueix donant en la història. En tenim exemples concrets en el cas de sant Francesc d’Assís, en el s.XIII, o en el cas de la Mare Teresa de Calcuta, en el s.XX, i que no ens sembla que siguin exemples del que en l’article s’anomena «èlit d’espavilats». Aquesta humanitat nova, i no pas una altra cosa, és la font i l’origen del catolicisme.
Per això ens sembla contraproduent, en un Estat democràtic, que defensa la llibertat dels ciutadans, haver de proscriure i de vigilar la cultura catòlica, clara defensora de la dignitat de la persona. Entre d’altres coses, ens sembla eminentment erroni d’atribuir, com fa l’autor, la invasió de l’Iraq a un suposat recolzament de l’«integrisme catòlic» a Bush, i ho creiem així per la senzilla raó que és pública la condemna que n’ha fet el màxim exponent de la religió catòlica, el Papa.
Nosaltres podem dir el que diem no perquè siguem millors o més cultes que l’autor de l’article. D’ell només ens diferencia el fet d’haver experimentat en la nostra vida aquesta humanitat nova de què abans hem parlat. I l’única manera de conèixer una cosa és entrant-hi en relació, no apartant-la de la societat. Per això, creiem que el que es diu en l’article citat no s’ajusta a la realitat.
Comunió i Alliberament Universitaris
annasouto@telefonica.net
josepcoves@yahoo.es