Els prelats Carles Soler i Lluís Martínez Sistach demanen als 73 capellans de Girona que se sotmetin al Magisteri
El document Reflexió sobre l’acolliment de les persones a l’Església, presentat pel Fòrum Alsina (un grup de sacerdots de la diòcesi de Girona) el dimecres 28 d’abril, planteja qüestions que atempten contra l’essencial fidelitat al seu bisbe, en aquest cas Carles Soler i Perdigó, que va reaccionar ràpidament acusant els 73 signants de trencar la comunió i dividir l’Església, així com demanant-los que se sotmetin al Magisteri de l’Església. Entre altres frases, l’escrit dels capellans gironins diu que cal “facilitar el camí cap a la dissolució dels vincles matrimonials” i “reconèixer i respectar la validesa de la nova situació triada [per exemple, per una persona casada per l’Església que abandona el projecte comú], de manera que les parelles puguin refer les seves vides i gaudir en pau d’un nou estat escollit amb llibertat”. D’altra banda, el text proposa que es puguin celebrar cerimònies religioses per unir “les persones que elegeixen una relació i/o convivència homosexual”.
També va valorar el contingut de l’escrit l’arquebisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, president de la Tarraconense (instància eclesial que acull les diòcesis amb seu a Catalunya). “Les manifestacions d’aquell document no són pròpies d’una Església de comunió que té el bisbe com a principi visible i fonament de la unitat de la seva diòcesi en comunió amb l’Església universal, tal com recorda el Concili Vaticà II”, va dir. En aquesta línia, va recordar les paraules de Jesús, “que tots siguin u”, una exigència evangèlica “absolutament necessària per fer de l’Església la casa i l’escola de la comunió i així respondre amb fidelitat al designi de Déu i a les profundes esperances dels homes i les dones d’avui en totes les situacions fàcils i difícils en què viuen”.
El manifest dels 73 sacerdots de la diòcesi de Girona, presentat per Lluís Costa, Vicenç Fiol i Joan Valls, entra també en qüestions de bioètica. En la presentació, un dels capellans es va referir fins i tot als preservatius, a la inseminació artificial i a la investigació genètica. Són, segons el document, “avenços científics que afavoreixen noves formes de fecunditat controlada i assistida”. Finalment, cal destacar que el text manté plantejaments realitzats ja pel mateix col·lectiu promotor, el Fòrum Alsina, a principis del 2002 quan es va fer públic l’escrit Perfils de l’Església que anem construint, principalment en el moment de reiterar la seva petició de l’accés de les dones al sacerdoci ministerial emparant-se en un peculiar concepte d’igualtat entre home i dona.
Per què no es fan protestants o anglicans?
Aquests sacerdots, amb la seva actitud, estan faltant a la fidelitat al seu bisbe, que és essencial. Si aquesta fidelitat es trenca, no hi pot haver comunitat. En realitat, el Fòrum Alsina està contaminat per la societat de la desvinculació, una realitat ben actual basada en la idea que només existeix un bé, el personal, i que no hi ha sentit de responsabilitat i de fidelitat en relació amb el conjunt de la societat. Sense aquests dos pilars bàsics, inclosos també en el comentari de l’arquebisbe de Tarragona, no hi ha llibertat. Aquest col·lectiu de sacerdots gironins s’està mostrant, en definitiva, com un grup de persones que són presoneres de l’època en què vivim.
D’altra banda, cal recordar que hi ha altres Esglésies reformades que defensen i aplaudeixen tot el que demanen aquests 73 sacerdots de la diòcesi de Girona. Si no sintonitzen ni amb el seu bisbe ni amb el Papa de Roma, successor apostòlic de Pere, per què no es fan pastors protestants o anglicans? Evidentment tenen tota la llibertat per fer-ho, la mateixa que tenim els catòlics per recordar-los que l’acceptació del divorci, la pràctica homosexual i el sacerdoci femení en aquestes confessions (per posar-ne només tres exemples) ha tingut resultats desastrosos. Per exemple, l’accés de les dones al ministeri sacerdotal no ha comportat cap augment de vocacions ni de pràctica religiosa (sinó tot el contrari), i el fet que els divorciats es puguin casar ha creat una forta divisió entre l’anglicanisme. De fet (ho avalen les estadístiques), l’Església catòlica és actualment l’única cristiana que està creixent arreu del món.
Certament cal estimar, acollir i ajudar tothom, des de les persones d’orientació homosexual fins als separats o divorciats (civilment, perquè canònicament el matrimoni és indissoluble). I l’Església catòlica ho fa, admetent també que es pugui debatre sobre aquestes qüestions, però sempre sense renunciar a uns principis inspirats en els ensenyaments de Jesucrist, en les Escriptures i en la tradició de la mateixa Església. És clar que, per exemple, qui hagi canviat de parella després d’haver contret matrimoni canònic vàlid no pot combregar! Però recordar això, que té una dimensió sagramental, no vol dir que l’Església no estimi ni aculli aquella persona. Al contrari, com a Cos Místic de Crist, sempre li oferirà una abraçada de mare i mestra.