Benvolgut amic/Benvolguda amiga d’e-Cristians,
El gag de Toni Soler fent mofa de la Verge del Rocío i maltractant el nen Jesús, imatge de Déu, és un acte dels que ja van sent habituals sobretot a Catalunya i a TV3, i que ja s’ha encomanat d’aquesta festa al canal privat 8TV. Aquesta qüestió és portada amb molta discreció per la institució eclesial i amb resignació, quan no una certa comprensió, per part dels mateixos catòlics. És una actitud poc responsable perquè no es tracta de bromes ocasionals, ni d’aquelles que resulta raonable fer en l’àmbit de les creences i del que és l’església, sinó que significa una sistemàtica denigració de la fe. I aquí és on hi ha el perill. Constatem-ho:
Ara mateix Seguretat Nacional Espanyola avisa de la proliferació de bromes encoratjades per Moscou “per humiliar a les institucions i als polítics”. Segons aquesta font, els serveis secrets del Kremlin estan utilitzant aquesta estratègia per fer mal a les institucions espanyoles. Tant és així que l’Informe Anual de Seguretat Nacional parla de l’ús de la “jajaganda” amb el fi de ridiculitzar i humiliar. El terme “jajaganda” té el seu origen en anglès “hahaganda” i és l’evident fusió entre el “jaja” i propaganda. És un concepte establert per l’acadèmic letó Solvita Denise-Liepnice. Per tant, no estem parlant de cap exageració. Si el món secular està preocupat aquesta degradació sistemàtica a través d’un humor que denigra allò que és important en aquests camps, també hem de sentir-nos preocupats nosaltres per una actitud que fa anys que dura aplicada a la fe catòlica. Cal recordar que el primer gran incident d’aquest tipus amb TV3 i el mateix Toni Soler ja arrenca el 2003, que va ser quan a través d’una reiterada intervenció d’e-Cristians es va aconseguir que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) elaborés els “Criteris del CAC en matèria de tractament del fet religiós en els programes audiovisuals d’entreteniment“. Ara, en el súmmum de l’arbitrarietat, ni el mateix CAC ha aplicado estos “Criterios”. Tampoc la majoria d’ERC, JxCat i Comuns i la Comissió parlamentària encarregada del control dels Mitjans de Comunicació Audiovisuals de Catalunya, els han volgut prendre en consideració. En altres termes, ja no n’hi ha prou amb tenir garanties normatives si el poder considera que no n’ha de fer cas.
La qüestió fonamental en tot això és que mentre els poders seculars tenen clar que aquest tipus d’humor tan denigrant té una finalitat concreta, segons ells forma part de l’ofensiva russa, nosaltres els catòlics d’aquest país ni tan sols ens preguntem per què de manera reiterada i sempre sortint dels mateixos àmbits es produeix aquest tipus d’humor brutalitzador que només es fa servir en el nostre cas. Cap altre grup religiós, ni social ni de lluny rep mofes i befes de les característiques que nosaltres patim. Ni s’atreveixen a fer-ho en alguns casos, ni volen fer-ho en altres, ni els afectats romandrien tan silenciosos com la institució catòlica i un gruix molt majoritari d’entitats d’aquest mateix perfil.
És lamentable que a Catalunya cada vegada que hi ha un afer d’aquestes característiques sigui només e-Cristians qui aixequi la veu i desenvolupi els arguments de manera sostinguda, clara i concreta. Nosaltres sols, que quedi clar, fem una feina, però és evident que sols no podem resoldre el problema, perquè es tracta realment d’això, un greu problema d’assenyalament, menysteniment i desprestigi de la fe catòlica i dels que creuen en ella, basat en l’ús sistemàtic de l'”jajaganda”.
