Els Manaies de Sant Daniel han organitzat un molt interessant cicle de conferències marcant així la seva condició de focus cultural de Girona a més de la seva finalitat vinculada a la fe catòlica. Aquest cicle de conferències pensades per l’escriptor i periodista gironí Antoni Puigvert es va obrir amb la que portava per títol “Per què la societat actual està trencant tots els vincles?” a càrrec de Josep Miró i Ardèvol, que fou presentat aquest dimarts passat com a president d’e-Cristians, impulsor del nou projecte del Corrent Social Cristià (El Corrent) i membre emèrit del Consell Pontifici dels Laics amb Benet XVI i Francesc.
El concepte de la societat desvinculada ha estat un dels temes centrals de la seva nombrosa producció escrita.
Amb la sala del Centre Cívic del Barri Vell plena de gom a gom, Miró i Ardèvol va ser presentat pel president dels Manaies de Sant Daniel, Xavier Batalla, i també per Antoni Puigvert. Aquest pròleg comptà, tanmateix, amb la intervenció de Carles Ros que com a informació pel conferenciant, fa palesà que, en contra del que es pot creure i malgrat que fa temps que estan sense bisbe, el catolicisme gironí està registrant una represa, citant un conjunt de referències concretes probatòries de la seva afirmació.
Miró i Ardèvol va abordar la pregunta que titulava la conferència, de per què s’estan trencant els vincles, amb una resposta molt concisa: “perquè vivim sota l’hegemonia de la cultura de la desvinculació fins al punt d’haver-nos transformat en la societat desvinculada”, títol precisament del seu llibre que, editat el 2014, anunciava les dinàmiques que s’han anat produint i que per la seva actualitat ha tornat a estar ara reeditat.
Miró va presentar com un exemple d’ideologia de la desvinculació l’avantprojecte de llei trans”, que té en tramitació la Generalitat de Catalunya i al llarg de tota la seva intervenció va anar intercalant entre els conceptes teòrics referències concretes de l’actualitat.
Va definir la cultura de la desvinculació, avui hegemònica culturalment i políticament, en els següents termes: ”La desvinculació s’afirma en el principi que la realització personal només és possible mitjançant la satisfacció del desig, de les seves pulsions. Cap compromís o vincle, personal o col·lectiu; cap deure, obligació; cap llei i norma, tradició, creença filosòfica, fe religiosa, pot limitar-la o negar-la. Si ho fa, el vincle, el compromís, la llei ha de ser transformada fins que s’adapti al desig o altrament ha de ser destruïda.
Estem davant un canvi de paradigma de la nostra civilització, una ruptura radical amb la nostra cultura greco-llatina cristiana, i amb totes les grans cultures universals, que en uns o altres termes han considerat que les forces del desig, especialment el sexual, però també el de poder i de diners, han de ser ben canalitzats per a conduir-los fins a centrar en una vida bona constituïda per una realitat més gran que nosaltres mateixos, sigui la Saviesa en els antics grecs, la tradició i l’interès de l’estat a Roma, el Déu cristià, o el Déu jueu, musulmà, o en el politeisme hindú que té com a objectiu últim el moksha: assolir l’alliberament del cicle de naixement i mort (samsara) i realitzar la unió amb Brahman, guiat pel compliment del Dharma: el deure moral i a l’ordre còsmic. I una cosa semblant podríem dir del budisme, el taoisme i la filosofia de Confuci. És el que vol aconseguir Kant per una altra via, la de la racionalitat i el marxisme, en la que el sacrifici personal es duu a l’extrem per aconseguir un nou ordre futur”.
Aquesta concepció expressada en ensenyament, pràctiques i llei, ha generat set grans ruptures, segons Miró i Ardèvol, que són les responsables de la policrisi en la qual vivim. Advertint que aquest tipus de crisi múltiple s’aprofundirà i estendrà mentre les grans cultures que l’ocasionen també romanguin vives.
En va assenyalar set per definir conceptualment el problema: La ruptura antropològica, moral, cultural i educativa, de la solidaritat, intergeneracional, de la injustícia social manifesta, de la desvinculació política i, la mare de totes elles, la ruptura amb Déu.
El conferenciant va concloure en aquests termes: “Com diu MacIntyre a l’última pàgina de Tras La Virtud, no perdem el temps esperant a Godot, sinó més aviat treballem com Sant Benet, construint des de la humilitat. Fem com l’antic revolucionari italià Antonio Negri. Quan escriu Imperio per explicar com lluitar contra el nou Imperi que ens ofega, s’inspirà en una lectura secular de la Ciutat de Déu de Sant Agustí i en Sant Francesc d’Assís. Siguem capaços d’admirar el nostre llegat de cultura cristiana com fa l’historiador agnòstic Tom Holland a Dominio, i extreure’n ensenyaments.
Estimats amics i amigues. La frase atribuïda a Edmund Burke “perquè el mal triomfi només cal que els homes bons no facin res” és molt exacta, però ell no la va dir ni escriure mai. Però sí que va escriure aquesta altra el 1770: “Quan els homes dolents s’ajunten, els bons s’han d’associar; en cas contrari, cauran, un per un, un sacrifici implacable en una lluita menyspreable”.
