Un esdeveniment imprevist com la pandèmia, de tal magnitud epocal, de tal impacte humà i social, crea situacions inèdites que no poden ser afrontades amb velles receptes. Tots pressentim que ja no es podrà tornar a l’ahir quan passi la pandèmia, com si aquesta fos només un parèntesi patit i molest per tornar a la normalitat.
Però què és això de la “normalitat”? ¿Deixar la pandèmia en l’oblit? ¿Resignar-nos i acostumar-nos a viure en un “món malalt”? Com somiar amb aquesta impossible normalitat quan caldrà afrontar un dramàtic empobriment generalitzat, amb economies ruïnoses i escassos marges de maniobra? Caldrà anar afrontant condicions inèdites de vida personal, familiar, social i política, en situacions extremadament difícils de convivència, amb ulteriors conseqüències i desenvolupaments també imprevisibles. Llegir més.
