- L’AEBI manifesta el seu total desacord amb la Llei de l’Eutanàsia aprovada a Espanya en tant que és injusta i contrària al bé comú de la societat espanyola. Més en concret, és una imposició ideològica regressiva, que vulnera els drets dels ciutadans, l’ethos de les professions sanitàries i desprotegeix als més febles. Al costat d’això, la mateixa llei presenta una pobra qualitat tecnològica jurídica que permetrà amb gran facilitat un ús fraudulent d’ella. Això últim s’agreuja per una implantació ràpida i incontrolada.
- Per tant, considerem que a través dels mitjans democràtics que disposa la nostra societat és necessari: a) la ràpida derogació d’aquesta llei; b) la no col·laboració en la seva aplicació per part dels professionals sanitaris; c) la presentació de recurs d’inconstitucionalitat i d) l’exigència als governants d’implantar unes cures pal·liatives per a tots els ciutadans en el final de la vida d’acord amb l’accés universal a l’assistència sanitària. Aquestes cures han de ser una prestació del sistema públic de salut sense importar la capacitat econòmica o la situació personal o geogràfica de cada espanyol. La seva implantació ha de ser efectiva, sense dilació, a tot Espanya. Al mateix temps, aquestes cures han de ser aplicats per professionals preparats específicament i avaluats en les seves competències.
- Reiterem que la protecció legal de la vida humana ha de ser incondicional i abastar el sencer cicle vital. Generar excepcions suposa condicionar el seu respecte a la valoració d’altres persones. A més, mai pot ser un deure d’un professional sanitari provocar la mort o ajudar al suïcidi d’una persona tal com indica la llei, perquè no són actes relacionats amb la salut dels pacients. Són, per contra, accions oposades a la deontologia d’aquests professionals i, en conseqüència, no se’ls pot exigir realitzar-les.
- Considerem respecte a l’objecció de consciència que si l’article 16 de la constitució espanyola, en el seu punt 2, indica que “ningú podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences” han de ser els professionals que estiguin conformes amb les pràctiques eutanàsiques qui, si és el cas, hauran d’indicar-ho per generar un registre de sanitaris disposats a realitzar aquesta prestació. A més, un registre d’objectors a aquestes pràctiques eutanàsiques ni és necessari per garantir la “prestació reconeguda” en la llei, ni és un pressupost per a l’exercici del dret d’objecció per part dels professionals. Manifestem també que no pertoca diferenciar tipus d’objecció respecte a l’ajuda per a la mort quant, tant la seva prescripció com la seva realització, són una participació directa en ella.
- Tenir una norma legal contrària a la vida humana dificulta la tasca de promoure en la societat un major respecte integral d’ella. Amb aquesta finalitat, AEBI s’ofereix a la societat, col·legis professionals i ciutadans en general com un àmbit acadèmic i professional per seguir prudentment dialogant, deliberant i discernint sobre
les millors opcions d’atenció i cura a la fi de la vida. També com a fòrum per fomentar i desenvolupar aplicacions de bones pràctiques en aquest crucial moment. Sempre considerant que el respecte incondicional de les persones, en el qual està inclosa indissolublement les seves vides, no és un bé o valor que pugui ser ponderat i, per tant, condicionat per uns altres. D’aquesta manera serà possible realment una atenció sanitària humanitzada que lògicament exclou la presència de qualsevol elecció pràctica que directament estigui dirigida a la mort dels malalts.
Anteriors posicionaments de l’AEBI dels quals aquesta nota és la seva continuació:
- http://aebioetica.org/archivos/Declaracion_14_1_2021.pdf
- http://aebioetica.org/archivos/comunicado-eutanasia-LO.pdf
- http://aebioetica.org/archivos/ComunicadoAEBIEutanasia-2020.pdf
- http://aebioetica.org/archivos/Conclusiones_y_comunicado_final.pdf
