El president d’e-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, ha escrit de nou al Defensor del Poble, actualment ostentat per Ángel Gabilondo, per interpel·lar-lo sobre la investigació que ha iniciat per encàrrec del Congrés dels Diputats dels casos d’abusos sexuals al si de l’Església.
La investigació s’ha plantejat perquè s’investiguin exclusivament els casos d’abusos sexuals realitzats per persones vinculades a l’Església catòlica i ometre’n la resta. Una cosa que, segons va denunciar e-Cristians, era una aberració, ja que els de l’Església suposa el 0,2-0,5% davant el més del 99% restant.
«Em vaig dirigir a vostè com a Defensor del Poble en data 13 de maig a causa de l’acord del Congrés dels Diputats de 10 de març de 2022, en encarregar-li constituir una comissió per elaborar un Informe sobre les denúncies per abusos sexuals en l’àmbit de l´Església Catòlica i el paper dels poders públics”. “Aquest primer escrit ha merescut el silenci per tota resposta. És l’única autoritat que ha procedit de manera tan desatenta, atès que tant la Presidència del Govern com la Ministra de Justícia, a qui també ens dirigim, han donat resposta complerta», comença la carta de Josep Miró i Ardèvol, president e-Cristians , en nom de la Comissió Executiva i del Secretariat General d’e-Cristians.
La carta es remet a la compareixença a petició pròpia que va realitzar el Defensor del Poble a la corresponent comissió del Congrés el passat dia 20 de juny.
En el transcurs d’aquella compareixença, Gabilondo va afirmar: “Vull pensar que l’Església hi col·laborarà. No han de pensar igual els qui han portat aquest assumpte al Tribunal Constitucional”. Miró considera que «Aquesta sola frase en defineix el prejudici. En base a quina raó gosa formular aquest judici en una Comissió del Congrés? Li demanem que rectifiqui».
Per justificar que no hi ha discriminació davant de les preguntes d’un diputat, Gabilondo va oferir a la Comissió aquest estrany raonament: “Bé, sens dubte l’Església no és un grup ètnic, i no es fa cap mena de persecució ètnica a l’Església”. «Què té a veure en aquest cas la dimensió ètnica amb la discriminació? És que potser aquesta vulneració constitucional només es compleix en aquest supòsit? Cal recordar allò que estableix l’article 14, que incorpora explícitament la discriminació per causa religiosa? No, és clar que no, aleshores ¿per què s’escuda en el gran equívoc que vostè mateix promou?», es pregunta e-Cristians, que prossegueix: “El cert és que s’ha comès una discriminació des del moment en què es vincula el delicte de pederàstia només amb l’àmbit catòlic”.
La missiva explica: «Que a l’àmbit de l’Església s’han produït abusos sexuals a menors és una evidència; que són en nombre marginal en relació amb el total dels casos, com a molt el 0,5%, probablement molts menys en les darreres dècades, també ho és. Tot això, com a Defensor del Poble ho coneix bé. Aleshores, per què fixar-hi exclusivament l’atenció, si ja només en els àmbits de les administracions públiques, que és el propi de la seva actuació, es donen molts més casos? Han convertit l’Església en boc expiatori. Ara mateix, l’escàndol al voltant de la inculpació de la vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, la Sra. Mónica Oltra, per presumpta encobridora d’un delicte d’aquest tipus, comès pel seu exmarit, condemnat a cinc anys de presó, és una constatació més , com ho van ser abans els casos de les menors també tutelades per ladministració de les Illes Balears. Com ho és el degoteig diari de notícies d’abusos a l’escola, que òbviament inclou en gran mesura l’escola pública».
E-Cristians repassa la sobrada evidència científica sobre el fet que l’Església constitueixi una xifra residual en el global d’abusos sexuals a menors: «Tot això té molt poc a veure amb l’àmbit de l’Església i sí sobre altres, entre ells els àmbits de les administracions públiques». En aquest sentit, «El govern, coneixent sobradament els fets, fins i tot havent desenvolupat estudis específics, no només no ha fet res per abordar el creixement d’aquest delicte, sinó que deliberadament ha mirat cap a una altra part, cap a l’àmbit catòlic. Com qualificar aquesta el·lusió deliberada de la realitat?».
En la seva compareixença El Defensor del Poble arriba a declarar: “És més, comprenc que hi hagi un debat sobre si hagués estat més ajustat investigar tota mena de víctimes”, i afegeix: “Sí, és molt probable que calgui investigar els abusos en major dimensió. És probable que ho posem fins i tot en unes conclusions! Sí, perquè tenim informació que, a nivell familiar, esportiu, institucionals, on hi ha confiança i poder, hi ha situacions de domini, abús i abús sexual”. La carta a Gabilondo es pregunta: «Què manifestarà a les conclusions, l’obvietat que és molt important en aquests altres àmbits que assenyala, dels que omet els que corresponen a la responsabilitat de les administracions públiques?».
“I conec molts casos de paralització per elevació. ‘Investigarem aquest cas’. ‘No, millor tothom’, ‘tot l’univers’, i mentrestant, aquest cas no s’investiga. En aquest moment hi ha una proposta realista i viable que hem de fer”, afirma Gabilondo, i e-Cristians afirma: «Sí, la de l’Església. Però per què si amb això només observen una incidència marginal, que a més a més desvirtua el gènere de les principals víctimes? I per respondre a aquest qüestionament, no se li acudeix més argument que aquest: “Però he entès que hi ha raons per exigir a l’Església una actitud singularment valuosa d’exemplaritat. I no és afany de perseguir ningú”. En nom de quin mandat o llei, el Defensor del Poble o les Corts Generals poden examinar la conducta d’algú per exigir-ne l’exemplaritat? Qui els atorga aquest dret? No hi ha tal cosa, com no hi ha el deure de ser bo. L?estat i les seves institucions només estan per fer respectar i complir les lleis, i no per expedir certificats morals als seus ciutadans».
Per tot això, la carta del president d’e-Cristians reitera «la petició que deixi sense efecte sobre la seva institució el ressenyat acord del Congrés, i que dediqui la Comissió que constitueixi a conèixer tots els casos ia reconèixer totes les víctimes, a partir dels estudis que obren a les mans del Govern, així com els restants que estan disponibles. I en aquest sentit, i per evitar que indagar-ho tot sigui no fer res, com vostè sembla suggerir, comenci per un dels focus més importants fora de l’entorn familiar: els abusos a menors comesos en àmbits de responsabilitat de les diferents administracions públiques» .
