El bisbe de Solsona, monsenyor Xavier Novell, dedica la seva glossa dominical d’aquesta setmana a les futures eleccions a Parlament de Catalunya, advertint que els ciutadans hauran de prioritzar el partit polític que defensa les idees i els projectes que es corresponen amb les seves conviccions, i aquí rau el problema pels catòlics.
Novell alerta que “No hi ha cap partit de l’actual arc parlamentari, ni en el bloc independentista ni en l’unionista, que assumeixi de manera més o menys completa les conviccions morals sobre la vida, les relacions socials i econòmiques pròpies del catolicisme. I només, la democràcia cristiana, que mai ha gosat presentar-se en solitari a Catalunya, està difuminada en el grup socialista i al d’esquerra republicana. i tots sabem que han votat aquests partits amb motiu de la llei de regulació de l’eutanàsia”.
Per això, el bisbe de Solsona es pregunta si no seria hora que els demòcrata-cristians “s’arrisquin a presentar-se en solitari i proposin un programa electoral que defensi: una economia que posi per davant la persona, lluny de el neoliberalisme que no para de generar injustícies i descarts socials; la vida des de la concepció fins a la mort natural, la llibertat religiosa, el dret dels pares a triar l’educació dels seus fills, els drets dels pobles; unes relacions socials d’acord amb la “Fratelli tutti”, lluny de l’egoisme, l’abús, l’explotació i l’exclusió; l’antropologia cristiana davant la ideologia de gènere, la família formada per marit, dona i fills”.
I és que per Novell, les esquerres “es refugien en la defensa i la promoció dels mal anomenats nous drets -avortament, eutanàsia, canvi de sexe, matrimoni homosexual…-“.
Les dretes tampoc queden ben retratades en l’anàlisi de bisbe de Solsona, ja que afirma que “liberals o populistes, fan l’ullet al catolicisme amb alguna oposició tàctica a les lleis de la mort“, i “són liberals no només en l’econòmic sinó en el moral o simplement muten d’ideologia per aconseguir el poder“.
Per Novell, doncs, “un catòlic coherent no pot votar cap d’aquests partits no ser que, no havent-hi cap alternativa, hagi d’optar pel mal menor“. I conclou, “si els partits demòcrata–cristians no s’arrisquen a presentar-se amb un programa compatible amb les conviccions catòliques, a qui votarem?“.
