L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Juan José Omella, ha inaugurat la II Assemblea Cristiana, que se celebrà a la Universitat Abat Oliba CEU. Organitzada per e-Cristians, l’ACdP i la mateixa UAO CEU, aquesta segona edició es convocava amb el lema “Nous impulsos, vies noves. De la dissidència a l’alternativa”.
S’ha de formular una alternativa a una societat que dona símptomes d’anar pel mal camí, segons ha expressat Omella. En la seva intervenció, va cridar a abandonar la indiferència davant de realitats que evidencien una crisi social. Es va referir a algunes d’aquestes: el nombre creixent de suïcidis juvenils, la manca d’expectatives per als joves, l’avortament, la desmotivació dels docents i la “confusió” regnant en l’educació afectivosexual.
Omella va parlar de la “indefensió” que pateixen els docents, que, moltes vegades, veuen com no obtenen ajuda “ni dels pares ni de la inspecció ni de la conselleria”. Pel que fa a l’educació afectivosexual, va llançar una veu d’alerta sobre el fet que “cada vegada creix més cap avall en edat el consum de pornografia”.
Davant d’aquestes realitats, el cristià no ha de reaccionar ni amb indiferència ni amb laments. “El mur de les lamentacions és a Jerusalem, no a Madrid o Barcelona”, ha dit Omella.
En aquesta línia, va apel·lar als laics: “on són els laics per dir les barbaritats que s’estan fent? Necessitem aquesta valentia. Aquest és el vostre paper de laics”, va interpel·lar Omella.
Aquesta acció s’ha de recolzar, des del punt de vista, en tres pilars: santedat, unitat i esperança. La santedat és “un testimoni que qüestiona tothom”. L’esperança de saber que la victòria “està assegurada”. I la unió, perquè “o ens unim, o estarem perduts”. La unitat també implica comunió amb la jerarquia de l’Església. El sínode convocat amb el Papa va en aquesta línia: “no serà una mena de parlament per decidir el que es fa, sinó un lloc de comunió”.
La intervenció del cardenal Omella va estar precedida per unes paraules del rector de la UAO CEU, Rafael Rodríguez-Ponga. Prenent la referència del títol de l’Assemblea (de la dissidència a l’alternativa) va afirmar que no cal instal·lar-se en la queixa sinó “oferir models de vida i de virtut”. Una alternativa, en suma, al model cultural dominant, d’acord amb el qual “la societat ha acceptat un concepte de persona que va contra la pròpia persona, de la veritat, de la vida i de la ciència”. En aquesta tasca “l’Evangeli, el magisteri de l’Església i les encícliques ens van marcant el camí”.
La II Assemblea Cristiana es va estructurar en quatre taules rodones i una ponència final. A les taules rodones es van tractar els temes següents: ‘La provocació de defensar i promoure la vida humana’; ‘Un nou model d’empresa cristiana’; ‘Educació sexual i afectiva a l’escola’; ‘Nous impulsos. Les vies joves’. La ponència final, impartida pel president d’e-Cristians, Josep Miró i Ardèvol, es va titular ‘La Nova Via. De la dissidència a l’alternativa’.
