El passat 20 de febrer, cinc propostes de llei que introdueixen l’eutanàsia a Portugal van ser aprovades al parlament portuguès.
Alguns dies abans (el 7 de febrer), la Federació Pela Vida va llançar una campanya contra l’eutanàsia i un referèndum. Després de la referida votació, les propostes de llei van ser enviades a una comissió parlamentària per obrir el debat article per article.
La recol·lecció de signatures per a la petició de referèndum reunida el 7 de març de 74 mil (el mínim és de 60 mil per a exigir el parlament que voti un referèndum [aprovat o no]). Per al 13 de març, els portuguesos van començar la tancada a causa de la CoVid 19 com tots en el món. En aquell moment es van recollir 86.000 signatures aquell dia.
Immediatament a la fi de la tancada, el parlament va anunciar que obririen el debat novament. La petició de referèndum finalment es va presentar el passat 18 de juny i va rendir 95 mil signatures.
Dilluns 21 es va llançar una declaració de 15 dels professors universitaris de dret públic més importants de Portugal, en la qual s’informa que les propostes d’eutanàsia són inconstitucionals. El Doctors Bar (òrgan que a Portugal té poders per regular la professió per delegació de govern) va informar a el parlament que si s’aprova aquesta llei, s’oposaran a el dret constitucional de resistència i, per tant, no es designarà cap metge per a les comissions que se suposa per a decidir sobre cada cas d’eutanàsia.
El resultat ha estat que el parlament portuguès va declarar que no hi haurà una votació abans d’agost i que el debat (i les audiències que pretenien evitar) es prolongaran el menys fins a setembre o octubre.
Les organitzacions mobilitzades contra aquesta llei seguiran fent campanya i a el mateix temps acompanyant el debat parlamentari i tornant als carrers.
En aquest enllaç pot veure la declaració conjunta a la pàgina dos de l’arxiu adjunt (la primera pàgina és la carta que va ser dirigida al president de parlament portuguès que envia el document).
Aquests professors són 15 d’universitats de Portugal, de 21 que comprenen tots els professors de dret públic que tenen la càtedra en les seves universitats. És altament representatiu de la pensada acadèmic sobre el dret constitucional (un dels signataris, el Dr. Prof. Jorge Miranda, és de fet conegut a Portugal com «el pare de la constitució portuguesa», ja que era la figura dominant, com a parlamentari, quan la constitució democràtica real va ser redactada el 1976) i una contribució important a el debat constitucional i la verificació a la cort respectiva que seguirà a l’aprovació de la llei, si la mateixa passa a parlament.
