Fòrum “La presència dels católics en la política”

Premissa

La política és construcció del bé comú i l’erradicació de les estructures de pecat, procurant l’amistat civil. La qüestió, d’acord amb la doctrina social de l’Església,  no és si s’ha d’intervenir en ella, sinó com s’ha de fer en les diferents condicions concretes.

L’escenari

Definim-lo breument en cinc trets:

  1. Avui els cristians no disposem d’un veritable interlocutor polític, en el sentit que cap força parlamentària recull en un grau suficient i no contradictori la concepció cristiana. Sense refusar el diàleg i els ponts amb ningú, no cal enganyar-nos, és necessari transformar aquesta situació i la dinàmica política i els marcs legals culturals i morals que crea, cada vegada més adversos a la concepció cristiana i a l’evangelització.
  2. Els partits i institucions viuen una situació de descrèdit i allunyament. La demagògia, la corrupció i la partitocràcia degraden la política. Les seves males pràctiques ho contaminen tot. Estan convertint l’Estat de dret en un estat de lleis en el qual impera una reducció asimètrica dels drets, en funció de si ets dels seus o no. Evitar-ho i regenerar la política és un deure.
  3. El catolicisme avui a casa nostra és una realitat contracultural. Cal assumir-ho. La nostra feina ha de ser transformar la contracultura en alternativa a tot el que és dolent, decadent, corrupte i maliciós, que omple la vida política i social.
  4. El cristianisme i l’Església són poc rellevants en el debat públic, en el projecte cultural, i moral de la societat, i el cristianisme social té escassa incidència en les lleis i les polítiques públiques.
  5. Més enllà de l’acció individual, l’Església no està donant prou resposta a l’acció del poble de Déu, és a dir, l’acció col·lectiva en la construcció del bé comú.

Un esbós del camí: 10 punts pel projecte social cristià de transformació

  1. Formar sobre la realitat. Contribuir al coneixement en el si de l’Església de l’anàlisi de les lleis contràries a la concepció cristiana, aprovades i en tramitació.
  2. Fer una bona crítica de la política i cultura imperant, presentant sempre i alhora una alternativa. Disposar, fer públiques propostes, projectes de polítiques públiques a partir de la doctrina social de l’Església en forma d’aplicacions concretes. Són bons per la seva naturalesa; no perquè parteixin del fet cristià.
  3. Il·luminar les causes de les crisis que vivim de manera regular i sistemàtica. Presentar la concepció i la mentalitat cristiana, com a alternativa. La política actual està basada en la polarització i el desprestigi de l’altre. La nostra, en el diàleg, en la permanent capacitat d’establir ponts i en el reconeixement i respecte a l’altre.
  4. Ser ferment. Centrar esforços en la tasca prepolítica de construir el col·lectiu cristià, donant suport o llançant iniciatives de base, donant prioritat a la formació en doctrina social de l’Església, especialment entre els joves, comunicant, col·laborant, contribuint amb accions directes. I organitzar els cristians en els seus àmbits, professionals, laboral i d’estudi; mestres i professors, món del dret, etc. Fer front a la transformació de l’Estat de dret en Estat de lleis.
  5. Mantenir la tasca de mediació amb els partits quan sigui possible. Cal dialogar amb els cristians dels partits, cercant que situïn les exigències de la seva fe per sobre de les del partit.
  6. Incidir en el debat d’idees i projectes polítics a Catalunya, promoure’l, procurar liderar-lo progressivament. Desplegar i aplicar les propostes concretes que hem estat desenvolupant: defensa i promoció de la vida i la seva dignitat, que incorpora també totes les dimensions socials i econòmiques, respecte i protecció de la Creació, drets dels pares i les seves conseqüències en la llibertat de les escoles concertades, promoció del matrimoni, la família, la maternitat i la descendència, la protecció i promoció de la dignitat de la dona,  resposta a la crisi antropològica i social provocada per la ideologia de gènere, l’exercici dels drets individuals i col·lectius de les persones religioses en l’espai públic i polític, la recuperació de l’estat laic, substituït per un estat de pràctica atea, entre d’altres. Utilitzar la plataforma, ja consolidada, de ForumLibertas com a eina de debat i divulgació d’idees i projectes.
  7. Organitzar i mobilitzar els catòlics en un corrent social que progressa en la cohesió de les seves idees, perquè parteix de la perspectiva cristiana, de la doctrina social de l’Església treballada per convertir-la en aplicacions concretes, es mobilitza, socialitza el vot i l’organitza. Cal moure els catòlics, mobilitzar-los, aconseguir el seu compromís amb la política, entesa no en termes de partit, sinó de construcció del bé comú. En aquest sentit, caldria també cercar iniciatives existents, no necessàriament catòliques, per sumar-nos. Per altra banda, la CSC presenta avantatges que poden atraure a persones que tenen vocació política, i evita que es perdin o dispersin, per enarborar una bandera nova i diferent en mig d’una gran crisi de transició i de crisi de la política i dels partits.
  8. Servei d’orientació a la comunitat per informar-la de les lleis i polítiques en allò que importa, i empoderar-la per mitjà de noves lleis electorals i la possibilitat de referèndums revocatoris.
  9. Una especial atenció al treball d’organització, formació, mobilització dels joves i de les persones i grups hispanoamericans.
  10. Una especial atenció a la comunicació digital, potenciant i fent més forts i eficaços els mitjans actualment disponibles.

Entrades relacionades