Les condicions de la vida pública per a l’evangelització
Evangelitzar vol dir moltes coses. I una d’elles, molt abandonada, vol dir que no és lícit en una societat democràtica renunciar a l’ethos cristià, al seu significat i a tota pretensió d’exposar-lo, proposar-lo i convèncer.
La nostra intenció no és abordar la qüestió de la pràctica de l’evangelització, que disposa de veus i textos molt més complets i experimentats del que aquí puguem dir ara. No, allò que ens interessa presentar són les condicions en les quals es desenvolupa l’evangelització, cosa que significa atendre la situació de l’espai públic i els marcs de referència que l’ocupen.
Es tracta, en definitiva, de considerar les condicions objectives en les quals es desenvolupa la missió. Perquè és evident que ens trobem davant d’actituds adverses culturalment i social molt esteses.
Sis eixos per a l’acció
- La nostra tasca és fer aparèixer la realitat de les coses i mostrar la bondat i bellesa del cristianisme viscut.
- Evangelitzar significa també actuar per modificar els marcs de referència de la nostra societat, que impedeixen que el missatge cristià arribi amb netedat i veritat. Presentar-nos convençuts i intel·lectualment armats sobre la fe cristiana per expressar-la i viure-la també a la plaça pública.
- No hem de renunciar a exposar la nostra ètica cristiana, sense ostentació i sense dissimulació. Fem-ho de la manera que sorgeix quan volem proposar i convèncer d’una cosa molt important, és a dir, amb convicció i prudència, que és la virtut d’escollir el millor mètode per aconseguir la finalitat que es persegueix.
- Tenim tot el dret del món a fer la nostra contribució com a cristians, no hem d’acceptar cap censura. El judici sobre allò que exposem estarà en funció de la bondat del que s’ha manifestat, i no en si el seu origen és el cristianisme o no.
- L’Estat, que en teoria garanteix iguals llibertats ètiques per a cada ciutadà, no pot intentar imposar i generalitzar concepcions laïcistes del món, i ha de reconèixer l’existència de Déu, perque si el nega ja no és laic sinó ateu.
- Evangelitzar és també treballar perquè sigui real la llibertat d’expressió i refusar les lleis que la penalitzen, com comença a succeir.
Tot això ho hem de portar a la pràctica utilitzant els drets que ens confereix l’Estat de dret.
Dos grans condicions són necessàries: la visibilitat de l’Església i la unitat interna, i cal treballar per elles.
La visibilitat i unitat necessària de l’Església
Els sistemes polítics actuals es consideren a sí mateixos com la culminació de la història i se sacralitzen, es divinitzen i, aleshores, l’Estat acaba ocupant el lloc de Déu.
L’alternativa a aquesta situació és la visibilitat i la presència de l’Església, així com la unitat dels seus membres. Només així es recobrarà la dessacralització del poder. La tasca de l’Església és proclamar que la salvació ha estat completa en Jesucrist i encarnar aquesta salvació arreu del món, perquè se sàpiga que Déu ha cridat a una comunitat per fer visible el seu pla salvador, i és el lloc de reconciliació al món amb el cos de Jesucrist. I és en aquest escenari, que uneix el que és temporal amb el sobrenatural, on l’eucaristia cobra tot el seu ple significat.
La visibilitat de l’Església és essencial en el pla de salvació de Déu que es desenvolupa a la història.
Perquè aquesta tasca sigui possible és decisiva la unitat, que és la forma que pren la salvació al món, en reunir a molts en Un. Per contra, la disgregació i la dispersió no són només la conseqüència del pecat, com explica el relat de Babel, sinó que defineixen el pecat. Significa el desmembrament de la unitat originària de la creació. Aquest plantejament es constata en la importància central de l’eucaristia. La nostra societat desvinculada és la manifestació de la ruptura amb Déu, de l’apostasia i el pecat estructural, perquè, com diu Sant Pau, el poble ha de ser reunit en el mateix cos de Crist (1 Cor. 12, 13).
Déu es torna accessible a la gent en la història, primer a través d’Israel i després de l’Església. Quan aquesta presència s’afebleix, li passa el mateix a la presència de Déu.
