De Josep Miró i Ardèvol publicat a La Vanguardia el 19-10-2020
Dimarts passat dia 13, la Taula de Congrés dels Diputats va posar fi a la congelació del procés d’aprovació de la llei de l’eutanàsia. Fins ara, setmana rere setmana, el procediment estava paralitzat mitjançant la pròrroga del termini d’admissió d’esmenes. Ara la comissió emprendrà les seves tasques de debat de l’articulat. S’inicien els treballs pocs dies després que un òrgan assessor de govern, el Comitè de Bioètica d’Espanya es pronunciés en contra per unanimitat, cosa que no va succeir amb temes tan conflictius com l’avortament, i la maternitat subrogada. La majoria de PSOE i Podem, no només no li ha fet gens de cas, sinó que han presentat esmenes al seu propi text, que liquiden els terminis garantistes, el tipus de declaració anticipada i la forma de confirmar el desig de morir si la persona ja no posseeix totes les seves facultats, així com la pràctica de la mort legal al domicili privat. També despenalitzen totalment el delicte. El resultat de tot això seria una llei mancada de garanties, sobretot per a les persones més dependents i de facultats limitades. És clar que tampoc han atès els arguments de la declaració de cent cinquanta catedràtics i professors de Dret, ni al manifest d’Els 7000 signat per més de cent personalitats de la vida civil espanyola. Per la forma de tramitació, la llei (no era un projecte de govern, sinó una proposició de llei del grup socialista) aconsegueix saltar-se l’informe del Consell d’Estat, que previsiblement hagués expressat disconformitats i reserves. També s’han limitat al màxim les compareixences d’experts i de societats concernides, incloses aquelles que expressen l’opinió de persones que viuen les seves vides en circumstàncies difícils i doloroses a causa de la malaltia. Res estrany si es considera que el mateix han fet amb una altra important llei en tràmit, la d’educació, que per primera vegada ha prescindit de la compareixença de la comunitat educativa. Llegir més.
