Miriam Esteban (ForumLibertas.com)
S’ha presentat a Barcelona un moviment de caràcter substancialment nou perquè persegueix actuar al pla cultural i també polític sense ser un partit i amb una denominació cristiana: Corrent Social Cristià (CsC).
És un estímul per unir cristians de diferents realitats i tendències polítiques. Amb això es busca promoure de manera ferma que la Doctrina Social de l’Església sigui aplicada en els diferents àmbits de la societat actual.
L’acte de presentació va tenir lloc el 3 de febrer passat a l’Aula Magna de la Universitat Abat Oliba de Barcelona. Entre els assistents es podien trobar persones de diverses índoles: persones del món educatiu, altres interessades en la política i en l’economia, gent que ha arribat a la fe recentment o l’ha avivat en trobades com Emaús, Cursets o Alpha, veterans socis d’e-Cristians, activistes provida i profamilia….
Tots moguts per un objectiu comú: intentar transformar les coses movent els catòlics a participar a la vida pública des de la Doctrina Social de l’Església. D’aquesta manera, es busca evitar la cancel·lació de la denominació cristiana a la vida pública per propis i estranys. Encara que l’orriente neix a Barcelona i té presència a altres zones de Catalunya, s’espera que la seva influència i activitat creixi també a altres zones d’Espanya.
La jornada va començar amb una missa a la capella de la universitat, després de la qual van conduir la trobada Josep Miró i Ardèvol, president d’e-Cristians, i membres de l’equip promotor de El Corrent, la professora Maria Pilar Ruiz, el publicista Albert Solé, Carles Ros Arpa (membre de la Comissió Executiva d’e-Cristians, advocat i funcionari municipal) i el professor d’Empresarials i delegat d’Evangelització de la diòcesi de Vic, Remigi Palmés, entre d’altres.
El seu plantejament és molt lògic
Josep Miró i Ardèvol va deixar palès la importància de la unitat entre cristians i persones preocupades per la defensa de la vida des de la concepció fins a la mort natural. Va advocar per una economia més justa, per una millora en la participació democràtica i per les llibertats de les famílies. «El Corrent no ha vingut a fer teoria ni grans discursos, sinó per actuar amb la voluntat de transformar la societat», va assegurar.
El cristianisme és una fe, és a dir un do, que uns tenen i altres no, però que ha desenvolupat una cultura d’un potencial extraordinari que s’adreça a la raó de cada persona i que pot ser acceptada o rebutjada en nom d’aquesta raó, i això es tracta. Aquesta cultura posseeix la concepció holística alternativa més completa que avui existeix, la doctrina social cristiana, que no és un programa, sinó un conjunt articulat de principis fins i fonaments que es poden aplicar de maneres diferents.
D’aquesta aplicació de la doctrina social de l’església, que avui és la gran carència, en fan bandera en la presentació del Corrent Social Cristià. Les seves iniciatives sorgeixen per portar les aplicacions de la doctrina social cristiana a la política i per extensió a tota la vida pública. És, per tant, una acció que es dóna a les dues cares de la moneda, la cultural i la política. No intenten presentar pressupostos cristians per la porta del darrere, alguns fins i tot només pressupostos des de la fe, amagant la poderosa alternativa cultural cristina, per por de com seran acollits, sinó que reclama per a aquesta concepció, per a l’humanisme cristià, el de ser la millor alternativa per a la policrisi actual, propiciada per la ideologia dominant radicalment laïcista, fins a arribar a la negació de tota referència a Déu a la vida pública, en nom de la neutralitat; l’ateisme com a neutralitat.
La idea més veritable i revolucionària és que les solucions no prosperaran perquè s’adjectivin de cristianes, sinó perquè són millors. Però tampoc no amagaran, sense caure en l’ostentació, que el seu fonament sorgeix d’aquell humanisme.
La presentació de El Corrent anuncia el principi d’un camí que tindrà la propera cita al Congrés Constituent, encara que la seva acció d’acord amb les declaracions formulades ja ha començat. La Presentació va convocar més de 300 persones i ja compta amb més de 360 inscrits.
El moviment ha sorgit de la II Assemblea Cristiana impulsada per e-Cristians, celebrada ara fa més d’un any, es declara com una organització no confessional, fonamentada en la cultura cristiana, i crida a participar cristians i aquelles altres persones que en comparteixin mateix fins que, juntament amb els objectius, figuren a la primera declaració feta pública, i que posseeix una entitat i nivell considerable, poc freqüent en els textos amb fins polítics.
La Declaració
La declaració fundacional afirma que el Corrent Social Cristià «es fonamenta en la dignitat de la persona i la promoció dels seus drets, la llibertat religiosa, la igual dignitat dels homes i les dones la protecció de la família, els principis de solidaritat i subsidiarietat, el bé comú, la destinació universal dels béns, la preservació de la naturalesa i la participació ciutadana».
L’objectiu del Corrent Social és participar en la vida pública i influir-hi, no formant un partit polític (encara que parlarà amb els polítics, els intentarà donar idees bones i criticarà les idees dolentes) sinó impulsant una mobilització social «per construir una civilització basada en la veritat i l’amor».
El grup està format per persones de diversa procedència cristiana, la principal característica de la qual, com en definia un, és que no són famosos ni procedeixen de la vida política, amb l’excepció del president d’e-Cristians, Josep Miró i Ardèvol.
