Josep Miró i Ardèvol per a La Vanguardia Digital
En plena crisi econòmica de la Gran Contracció que va començar el 2008, Michael Lewitt, president de Harch Capital Management, presentava un dur paral·lelisme. El cap a l’comparar l’escenari que descriu una narració extraordinària, Las benévolas, de Jonathan Littell, i la crisi econòmica. Tracta de l’Alemanya Nazi, les SS i el relat imaginari, fred, atractiu i, de vegades, morbosament descriptiu d’un oficial d’aquell cos, el Dr. Aue. Un personatge conscient del mal que fa sense que això li faci sentir cap remordiment. Per contra manté fora de l’àmbit de les seves responsabilitats com a oficial una plena llibertat de pensament. Lewitt sosté la tesi que les diferències entre el nostre món i el dels nazis són de grau, no de naturalesa, perquè la societat segueix plena de persones ben intencionades que només compleixen ordres però volent ignorar les conseqüències dels seus actes. És la dissolució de la responsabilitat davant la perspectiva del bé i de mal. Hi ha molt de veritat en aquesta reflexió, i en tot cas, el que sí és evident és que alguna cosa molt decisiu s’ha trencat en la nostra societat, encara que resulta impossible reparar-si no sabem de què es tracta. I aquesta cosa, com en el cas del Dr. Aue, és la desvinculació, la mentalitat sorgida d’aquesta cultura, que estableix ruptures, dissociacions, i dislocacions en les nostres vides. Llegir més.
