ForumLibertas.com
Com pot existir una necessària mirada cristiana a la vida pública si els mateixos cristians l’eviten i l’amaguen en nom d’una falsa i fracassada eficàcia?
Quantes vegades hem escoltat l’explicació de “no cal dir que és cristià, cal plantejar-ho com una qüestió d’humanisme”, o qualsevol altra variació al voltant del mateix tema, justificada pel criteri que així el plantejament serà millor acceptat? Però ¿què és el que ha de ser acceptat? Quina és la raó de ser del cristià? Doncs no és altra que donar raó intel·ligent i oportuna, això també, de la seva fe, i no la de convertir-nos en predicadors d’un dels tants humanismes “desmochados”. Llegir més.
