La matinada d’aquest 1 de gener, mentre dormia, ens ha deixat en Giorgio Chevallard. Ja és a la casa del Pare fruint de la joia eterna. La seva pèrdua és dolorosa per a la seva dona, fills i nets; pels seus, als qui acompanyem amb la nostra amistat, sense oblidar que ha estat benaurada per a ell i també per a nosaltres. La seva pèrdua ens dona un amic més a prop de Déu, a qui va lliurar tant temps i esforços, que ens ajudarà perquè ha compartit amb nosaltres il·lusions i fatigues.
La seva activitat i encert incasables es tradueix ara en una gran pèrdua per a e-Cristians, de quina Comissió Executiva formava part per elecció des de la recent Assemblea de desembre, i per El Corrent, al qual s’ha anat implicant amb tant encert i tant entusiasme.
Quan es produeix una pèrdua d’aquesta mena i d’una manera tan sobtada, ens pot envair el desconcert, el desànim, la tristor. Va liderar, junt amb diego Giordani, el moviment Comunió i Alliberament a Catalunya. Cap d’aquelles actituds tan allunyades de la seva forma de fer li agradarien. La millor manera de rendir homenatge a l’amic i de servei a la Fe que professem, és assumir tots nosaltres el seu impuls creador, el seu compromís, la seva feina i treballar per dur a bon port la iniciativa d’El Corrent, fent nostre el seu treball perquè la presentació del dia 3 de febrer sigui un èxit que puguem dedicar-li.
Ha estat la primera baixa en el nostre camí i ben cert que no serà l’última. Cadascuna ha de ser un impuls extraordinari per a la construcció amb fe de l’instrument que ha de transformar el nostre país.
Ciao Giorgio e a dopo, caro amico.
